Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries. Gianni Rodari

Les meves mestres de carn i ossos, ja ho he dit altres vegades, han estat la Zulema Moret i l’Alejandra Rifé, la importància i respecte a tots els textos sense excepció, la possibilitat d’escriure sense por i de tenir resultats sorprenents… i el taller de guionistes, on vaig tenir molts professors però el centre tenia un mètode de treball basat en l’experiència i en la pràctica, en fer.  Aquí és on jo, que no era filòloga ni una literata erudita sinó una científica que llegia sense parar  i escrivia d’amagat, vaig trobar el terreny per arrapar-me a l’escriptura i el model d’ensenyament de l’escriptura al que m’he apuntat després afegint les meves aportacions particulars.

Però jo sóc de les que sense llibres no vaig enlloc, quan m’interessa un tema el primer faig és comprar-me un llibre i esbrinar quina bibliografia hi ha sobre el tema. La futura professora d’escriptura es va consolidar gràcies a uns textos fonamentals, dic fundacionals perquè considero que funden l’escriptura creativa a casa nostra. Tots són llibres traduïts, segurament perquè a casa nostra hem tingut la mania de pensar que els escriptors i les escriptores naixíem fets de dalt a baix, i que la imaginació no era un múscul que es podia entrenar, sinó una pedra, preciosa o terrible, que uns tenien de naixença i d’altres no.

Començaré amb el primer que vaig descobrir, a finals dels anys setanta, Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari. Un dels meus tallers històrics es titula L’art d’inventar històries en honor a Rodari i al taller aplico algunes de les tècniques que ell proposa al llibre. Descobrir aquest llibre per mi amb vint-i-tants anys va ser com descobrir un tresor. Jo necessitava donar ales a la meva fantasia més que estudiar literatura comparada, i Rodari m’enlairava amb facilitat. Alabava la fantasia, la feia créixer i volar. Terra de meravelles.

Hi ha algun mestre que no conegui aquest llibre?

Hi ha algun festejador de l’escriptura de ficció que no conegui aquest llibre?

Hi ha alguna àvia que conta contes als seus nets que no conegui aquest llibre?

Correu a comprar-lo!

Segons explica l’autor al pròleg, va ser en un dels Fragments de Novalis on va trobar la frase que el va estimular. Deia així: “Si tinguéssim una fantàstica, com hi ha una lògica, s’hauria descobert l’art d’inventar”. Rodari hi va treballar molts anys fins que el 1972 va ser convidat a un congrés d’ensenyants per exposar els seus coneixements de fantàstica, i va poder expressar-se llarg i sistemàticament, no només sobre la funció imaginació i com estimular-la sinó també com convertir aquelles tècniques en un instrument d’educació lingüística dels nens. El llibre Gramàtica de la fantasia és el resultat de la  reelaboració d’aquelles xerrades.

Jo el faig servir amb molt bon resultat. Algunes de les tècniques a les quals recorro més sovint són: la pedra a l’estany, què passaria si… i el binomi fantàstic. Un llibre pels que creiem en la presència de la imaginació a les escoles i que confiem en el poder alliberador de la paraula. “L’ús total de la paraula per a tots. No perquè tots siguin artistes, sinó perquè ningú sigui esclau”, diu Rodari.

EL GOIG D’ESCRIURE, OBERTES LES INSCRIPCIONS PER AL TRIMESTRE DE PRIMAVERA!

Inscripcions i més informació: raquelpicolo3@gmail.com