La paraula té arestes, ventades de tramuntana, el sotragueig del tren que esquinça el silenci. La paraula embafa i agredeix. Detesto l’excés de paraules, aquelles que emborratxen i atordeixen les neurones i el cor.

La paraula també és llum, sang i aliment. Separa les aigües i obre camí, apropa els cors. És música. És art. La paraula és el goig del silenci.

El silenci no és un nus a la gola ni la llengua tallada per l’espant ni el fals buit imaginat. Tampoc és paraules que es trenquen i s’embussen i no surten.

El silenci és blau i flonjo, suau com el pètal d’una flor. L’eco de Déu. Déu. És pell, olfacte, ulls i llengua. Sensibles i oberts. És el jardí de la divinitat. És la mare de la paraula.

Bon Nadal!

 

Regala el taller d’escriptura “El goig d’escriure” per Nadal.

Si encara no ho has fet, pots descarregar-te gratis les activitats d’escriptura creativa.