El collage literari consisteix a agafar paraules i frases de fonts diverses i barrejar-les per obtenir un text nou. (Al post sobre Picasso menciono la barreja com a un dels mecanismes bàsics de la creativitat). El collage és una forma d’expressió artística que neix a la Xina amb la descoberta del paper, però no és fins a les avantguardes de principis del segle XX que s’etiqueta com a tècnica artística. Els escriptors surrealistes el van fer servir. Ara, a l’era digital, ha agafat nova força. Es tracta d’enganxar llenguatges de naturalesa diversa sense normes ni restriccions.

Aquesta tècnica va més enllà de retallar i enganxar frases i mots de diverses procedències, permet ancorar capes de significat i referències en un mateix pla o text per crear una nova unitat artística. Es generen connexions i significats inesperats. El collage és un bon disparador de la creativitat.

Per crear el que incloc a continuació he retallat i barrejat amb les meves frases paraules de Llorenç Vidal, Chantall Maillard, Miquel Martí i Pol, Macrina Wiederkeh, Xavier Melloni, David Jou i Joana Raspall.

Collage d’hivern

Darrere el vidre els arbres nus esquincen el blau. A dins de la cambra busco el to, no desentonar, que no s’escapin els dimonis. L’hivern és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. La neu que unifica horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible. Escolto la vida al ventre de la terra, l’hivern que nodreix la primavera. Sento la veu subtil dels mots. Sento el silenci. Escolto els flocs volant per l’aire. Escolto la confiança colgada al fons del meu ésser, les llàgrimes atrapades en els rierols subterranis. Escolto sense paraules el sagrament de no fer. Escolto els arbres nus, la poesia de l’hivern.

He vingut a descobrir la dimensió sagrada de tota experiència sensible i tornar a casa, amb el pit ple de pau, la ment atenta, desperta i amorosa. Amb el miracle als ulls que s’han estès per la plana i han acaronat els cims. He vingut a mirar perdent la mirada, inundar-me de pedra, escalfar-me al sol i refredar-me al vespre. He vingut per anar-me esquerdant lentament. Ser pols al vent, no ser res, reposar. I posar l’atenció en el present etern. Punt. Silenci sonor. Sense discurs, sense argument. Iniciar-me en el silenci intern que mostra els sorolls desapercebuts que ens habiten i aprendre a pacificar-los. Aprendre a callar. Però callar no per quedar-nos muts sinó per quedar-nos en silenci.

Canto per silenciar el soroll blanc de la parladora interna.  Deixo anar el traç sense buscar el dibuix.  Sento la veu subtil dels mots. Cada paraula és un batec de vida.

El meu manual d’escriptura: Escriure sense por.

El meu espai d’escriptura: el goig d’escriure.

Els tallers d’escriptura al Pirineu.