Taller d’escriptura “El relat històric”. Setmana de la lectura Esterri d’Àneu 2019

Fotos: Oriol Riart

En un post que vaig escriure fa tres anys sobre el gènere històric deia que, més que visitar la pols del passat per trobar o afirmar les creences sobre la pròpia identitat o la identitat col·lectiva, el que m’interessava dels viatges al passat és que és una forma de revisitar el present i de fer un viatge interior. Ho continuo veient així. Per mi, que sóc una gran amant dels mons de fantasia i ciència-ficció, no hi ha tanta diferència entre viatjar al passat i viatjar al futur de la ciència-ficció (el cas de la fantasia surt més de motlle). Es tracta de documentar-se per crear nous mons inventats que semblin versemblants.

Biblioteca d’Esterri d’Àneu. Foto: Oriol Riart

Hi ha una gradació en el grau exigència científica de la recreació històrica. Des dels creadors d’escenaris vistosos però més exòtics que històrics, poblats per personatges que pensen parlen i actuen com els de les sèries de televisió actuals, a obres molt estrictes pel que fa al context històric, que recreen la quotidianitat d’una altra època amb molt rigor. Aquest és el cas de les dues obres que vaig posar com a guia al taller d’escriptura de la Setmana de la lectura d’Esterri d’Àneu: Les memòries d’Adrià, de Marguerite Yourcemar (traducció de Jaume Creus), i Dos taüts negres i dos de blancs de Pep Coll. Dues obres d’una gran qualitat literària i històrica. És clar que no és igual recrear la postguerra al Pallars, segle XX, que recrear el segle II de l’imperi romà. El detall amb què es pot reproduir de mode fidedigne els anys 40 al Pallars és molt més alt del que es pot assolir, amb la millor documentació, del segle II. En qualsevol cas, tot i la importància d’un bon coneixement i una bona representació del context històric, encara és més rellevant la versemblança narrativa. No oblidem que estem parlant de narrativa de ficció.

Moltes obres literàries ambientades en un context històric volen donar un missatge sobre el present a través de l’exemple del passat. De fet, només podem viatjar al passat des del present, amb ulls de present i, per tant, el gènere  històric, quan no és mer entreteniment, sempre parla de dilemes actuals, fins i tot quan es vol fer didàctica històrica.

El taller que van fer a Esterri en el marc de la setmana de la lectura va començar a la biblioteca, on vaig exposar i discutir la metodologia per abordar l’escriptura d’un relat de gènere històric. Des de les paraules claus del context històric a l’argument, passant pel tema i el personatge. Tot ben amarat de documentació. Fins aquí la fase de planificació, a la qual seguiria de la fase de redacció que remataríem amb la revisió i la reescriptura. Planificació creativa. Redacció creativa. Reescriptura creativa.

Un cop exposat l’abc del relat històric ens vam posar les botes per trepitjar les pedres de la història en directe i, també, perquè caminar afavoreix les associacions lliures i la creativitat literària. Vam estrenar la pista que porta al poble d’Àrreu. Després d’escriure el guió del documental d’Aleix Gallardet El camí d’Àrreu, sento aquest poble molt a prop. Vaig fer una breu narració de les tres vides del poble d’Àrreu i vaig deixar l’interrogant que es dibuixa amb la pista que ara, per fi, arriba al poble. Un interrogant més alegre que una altra cosa. L’espai dels relats que escriurien seria el poble d’Àrreu i la rodalia. Van sortir històries força interessants ubicades en moments diferents de la història del poble. El rebel de la Vall Farrera no va situar el relat a Àrreu sinó al seu poble natal. Un relat del segle XX, d’aigües molt braves i de la lluita per mantenir l’escola.

Narrant les tres vides del poble d’Àrreu. Foto: Oriol Riart.

Asseguts primer en un prat i, després, a les pedres del poble es van bastir els primers esbossos dels contes. Jo els deia que era molt important la documentació social i de la vida quotidiana, els petits detalls, veure la pel·lícula del lloc en el moment històric escollit. Una altra vegada a la biblioteca vam redactar i discutir els plans de reescriptura. Quin és el conflicte central? Quins buits de documentació tens? Quin efecte final pretens? I vam acabar llegint les paraules sàvies de la Marguerite Yourcemar sobre la novel·la històrica i les notes finals del Pep Coll sobre la realitat i la ficció.

Un goig de taller!

Primera estació creativa. Foto: Oriol Riart.

Últims dies per apuntar-te al taller de primavera de l’espai d’escriptura “El goig d’escriure”. Clica!

També et pots apuntar als tallers d’estiu al Pirineu.