A Com una novel·la de Daniel Pennac hi trobem els 10 famosos drets del lector:

1- Dret a no llegir.

2- Dret a saltar pàgines.

3- Dret a no acabar el llibre.

4- Dret a rellegir.

5- Dret a llegir qualsevol cosa.

6- Dret al bovarysme (malaltia de transmissió textual).

7- Dret a llegir en qualsevol lloc.

8- Dret a fullejar.

9- Dret a llegir en veu alta.

10- Dret a callar.

En definida, que es tracta de llegir en llibertat i gaudir del temps de la lectura perquè, com diu Pennac, El temps de llegir, com el temps d’estimar, dilata el temps de viure.

com un roman

Comparteixo les tesis de Pennac, però vull fer algunes matisacions. Què passa amb aquells lectors que sempre llegeixen el mateix tipus de llibre (tots hi tenim una certa inclinació)? Han de continuar sentint-se segurs sense moure’s del territori que ja coneixen i menjant sempre plats similars?

Als clubs de lectura que condueixo fomento l’aventura i la sorpresa lectora, tastar plats ben cuinats però amb textures i sabors ben diversos. Llegir és un viatge. Està bé agafar el mateix tren moltes vegades perquè no cal pensar i ens deixem transportar per un transport familiar, de confiança, però jo proposo agafar trens diversos i amb destins diferents, per tant, s’ha d’estar atent al trajecte. Això sí sempre bitllets de primera. No em canso de recomanar als lectors dels clubs de lectura que s’han d’aventurar amb textos que no comprarien ni agafarien de la biblioteca per impuls propi, que aprofitin l’oportunitat d’experimentar noves lectures perquè els pot portar a alguna illa meravellosa que ni sospitaven que existia.

La segona consideració és assumir que hi ha llibres difícils i desconsiderats. Llibres que deixen un gust amarg en alguns lectors que han fet l’esforç d’arribar fins al final mentre que d’altres lectors, potser més ben equipats, hi han trobat mels. Alguns dels clàssics etiquetats d’imprescindibles són llibres durs i ens demanen un esforç de lectura, però un cop conquerits també ens regalen una felicitat immensa. Tanmateix no és cap derrota abandonar-los ni maleir-los.

L’itinerari de lectures és totalment personal i lliure però té escales i, a mesura que experimentes coses noves, vas pujant i també puja la intensitat de l’experiència lectora i s’amplia el ventall de lectures que ens proporcionen plaer.

Tallers d’escriptura al Pirineu: aquí!