fbpx

Per què un taller d’escriptura terapèutica?

Quan escric sento alegria. Em connecto amb mi mateixa i amb l’univers, amb els altres. Escriure per mi és tornar a casa, i em fa feliç. Llegir històries, escoltar-les, però, sobretot, escriure-les m’omple de goig. La lectura és un plaer, l’escriptura una medicina.

Des de ben joveneta que m’he agafat a la lectura i l’escriptura com a taules de salvació. Els llibres m’han acompanyat sempre, des de les aventures de Juli Verne i d’Alícia en terra de meravelles a Cos, d’Olga Tokarczuk, que és un llibre que estic llegint ara i que, un cop hi has entrat (em va costar), t’espera sempre. Però l’escriptura per a l’ànima és més encara, molt més. Jo he creuat els malsons adolescents amb un llapis a la mà i m’he posat dempeus a la primera joventut, després de ser abatuda per una crisi depressiva aguda, endògena van dir, amb un quadern de notes, i fàrmacs, sí, però la vida plena me la va tornar l’escriptura.

Fa temps que alguns alumnes, cada any, em demanaven un taller d’escriptura terapèutica. Jo em feia pregar, deia que l’escriptura creativa ja és terapèutica per ella mateixa. Sabia que podia enfocar un taller amb l’objectiu de desfer nusos del cor i aplanar obstacles interns. Però ho volia fer tan bé, perquè em semblava molt important, que no arrencava. Finalment, m’he decidit a oferir un taller d’escriptura terapèutica. Tinc el perfil ideal per fer-ho, i hi posaré tota la passió i els recursos al meu abast per crear un espai d’escriptura i felicitat. Quan l’angoixa passa de tres a dos, ja és felicitat.

Zen en l’art d’escriure  de Ray Bradbury  (traducció Marta Pera) és un dels meus llibres de capçalera i el posaré a la bibliografia del taller d’escriptura terapèutica. Bradbury parla de grapa i d’emoció, de xutar-se l’escriptura en vena perquè no s’apagui la flama creativa, la flama de la vida.  L’escriptura per mantenir la salut de l’ànima.

Escriure les emocions

Identificar les emocions, trobar les paraules per expressar-les, buscar la precisió i la bellesa de la tècnica literària, és un aspecte important de l’escriptura terapèutica.

Què és més terapèutica l’escriptura autobiogràfica o l’escriptura de ficció? Quina és més emocional?

Tant l’escriptura de ficció com l’autobiogràfica són terapèutiques i poden treballar les emocions a fons. Cadascú descobreix en cada moment què és el que necessita escriure. Jo havia escrit molts diaris personals per desfogar-me, però quan vaig decidir adreçar-me a un lector vaig tenir clar que el que volia era contar històries d’altres. La ficció diu tant de nosaltres mateixos com els diaris íntims. En certa manera, és com les històries de ficció ens utilitzessin per fer-nos visibles. Però també trobo molt interessants els textos autobiogràfics amb intencions literàries, encara que no necessàriament més delators del món íntim de l’escriptor. 

Tant en el cas de les històries inventades com en les basades, més o menys, en dades autobiogràfiques, ser conscient de les emocions i saber expressar-les amb les millors paraules és molt important. Quan més afinem l’eina de l’art d’escriure més benestar personal assolirem.

El poder de la paraula escrita

La paraula escrita activa idees, sentiments i històries que poden ser de gran utilitat per al treball terapèutic. Sembla demostrat que  escriure sobre sentiments profunds lligats a experiències traumàtiques millora la fortalesa psicològica i biològica. L’escriptura té un gran poder catàrtic.

Els éssers humans organitzem la nostra experiència vital en forma de narració. Aquest narrar construeix la nostra experiència alhora que és la base per comprendre-la. La teràpia es pot considerar com un procés de reescriptura.

Sempre he sabut que l’escriptura curava i que quan escrivia era més feliç. Als dotze anys vaig escriure una obra de teatre (influenciada per la lectura compulsiva de l’obra de Molière) i la vaig ensenyar a la mare d’una amiga meva, que sempre em cantava les glòries, i es va fer un tip de riure amb el meu text, però no com jo volia, perquè era una comèdia, se’n reia de mi. Em va dir, fent-se l’enginyosa, que jo escriuria teatre en una obra. Em vaig ensorrar i vaig decidir que l’escriptura només seria una cosa meva i que no l’ensenyaria a ningú. I ho vaig complir furant un parell d’anys, després vaig trobar professors i companys que m’engrescaven a compartir. L’escriptura terapèutica no necessita lectors de carn i ossos, encara que compartir també és força interessant, potent.

Chantal Maillard escriu:

escribir

para curar

en la carne abierta

en el dolor de todos

en esa muerte que mana

en mí y es la de todos

(…)

escribir

para decir el grito

para arrancarlo

para convertirlo

para transformarlo

para desmenuzarlo

para eliminarlo

escribir el dolor

para proyectarlo

para actuar sobre él con la palabra

(…)

Escriure el guió de vida. Relats que salten de l’inconscient per mostrar-nos alguna cosa important. Escriure metàfores que ens mostren, que ens expressen. Salvar les paraules que curen i apartar les que ens emmetzinen. Narrar perquè el que es narra es recorda. Convertir fantasies personals en mites. Dibuixar amb paraules l’arqueologia familiar. Dialogar amb el futur. Trobar el forat a dins de l’arbre i, des d’allí contar meravelles. 

L’escriptura terapèutica ens brinda la possibilitat d’accedir al nostre potencial creatiu i de descobrir emocions i pautes de pensament inconscient. Contribueix a reduir l’estrès mental, a reforçar l’autoestima i, fins i tot, segons James Pennebaker, reforça el sistema immunitari.

Escrivint les experiències traumàtiques en un diari personal, somnis, poemes i cartes imaginàries o, senzillament, practicant l’escriptura automàtica. Buscant la bellesa dels nostres textos, podem ser més feliços. 

Taller d’escriptura  terapèutica: començarem el 7 d’octubre! Encara ets a temps d’inscriure’t!

Altres tallers: el goig ‘escriure, els secrets de la narració, llegir com un escriptor.

El meu manual d’escriptura: Escriure sense por.

 

%d bloggers like this: