El Lada puja per la pista estreta i boteruda sense dificultat. Condueix la Raquel, una dona d’uns quaranta anys amb els cabells castanys i curts i la pell torrada. Al seu costat la Carme, rossa amb rinxols i alguna metxa blanca, mira cap al precipici, sembla preocupada. Al darrere, la Júlia guaita per la finestra cap a la vall, admirada. Porta la cantimplora a la mà i va bevent glopets d’aigua.

-Aquesta pista cada any està pitjor –diu la Carme.

-Ara rai, de pujada si trobem un altre cotxe, ens toca arrambar-nos al costat de la muntanya. Tremolo de pensar que hem de tornar a baixar –comenta la Raquel.

-Caminant des de Cerbi no podria –diu la Carme.

-Com es diu l’esplanada de la cascada, on deixarem el cotxe? –pregunta la Júlia.

-Sartari –responen la Raquel i la Carme alhora.

2012-08-27 14.04.33

Arriben fins a una cascada impressionant. La Carme baixa de l’auto per dirigir la maniobra, però la Raquel no li fa cas i gira al seu aire. Aparca el jeep de cara cap avall.

Després de la cascada el riuet s’obre pas en una esplanada molt verda, un aiguamoll. A la vora de l’aigua hi ha plantes d’àrnica florides. La pista acaba a la cascada, continua un camí de cabres que s’enfila en ziga-zagues muntanya a munt.

La Raquel i la Júlia van directes cap a la cascada i es refresquen amb l’esprai de l’aigua. La Carme seu en una pedra i menja fruits secs. Totes tres porten botes de muntanya i barrets i van sucades de crema solar.

-Hi ha truites molt grosses a la Gola –diu la Carme.

-No pensaràs pescar a mans? No te’n sortiries, aquestes truites són més llestes que el dimoni, a més, no està permès pescar en cap modalitat. Per pescar millor pujar a Tres Estanys –diu la Raquel.

-Una truita a la brasa per dinar estaria molt bé.


La Júlia i la Raquel caminen uns metres pel davant de la Carme, que està molt vermella i suada, passen pel costat d’un refugi. El camí és pla i ja es veu la punta del llac. Les granotes i les llagostes salten al seu voltant. Quan arriben a la vora de l’estany seuen en uns rocs. L’aigua de la vora està farcida de peixets petits. El llac brilla, platejat. Algunes truites salten a caçar mosquits. La Carme somriu.

-Aquell és el racó dels capellans, allà hi ha les truites més grosses –diu la Carme mentre assenyala una punta de l’altra banda del llac.

-Les truites aquí van molt tipes, és impossible pescar-les de forma esportiva –diu la Raquel. –Si vols pescar, millor que ens acabem d’arribar a Tres Estanys, serà més fàcil i, posada a delinquir, omples el morral per tota la família.

-Però tu saps la pujada que hi ha fins a Tres Estanys? Ja estic reventada.

-Només són dos-cents o tres-cents metres de desnivell. Molt més descansat que barallar-te amb aquestes truitotes que viuen aquí a la Gola.

La Júlia s’aixeca i passeja pel prat alpí i arreplega algunes floretes. Aixeca els braços a l’aire, respira profundament i somriu.

2012-08-08 13.14.59


Mentre la Júlia recull els estris de dinar i la  Raquel elimina les restes del foc a terra, la Carme contempla la gran espina de la truita que s’han menjat.

-La multa és més gran per fer foc que per pescar una truita –diu la Carme i llença l’espina ben lluny.

-Segur que no voleu pujar a Tres Estanys? Ara que estem descansades serà un passeig.

La Carme i la Júlia, amb la motxilla a l’esquena, agafen el camí de baixada. La Raquel les segueix. Baixen a bon pas. Quan arriben a la cascada de Sartari, la Júlia i la Raquel es tornen a refrescar. La Carme treu una bossa de plàstic de la motxilla i la posa sota la cascada, hi porta set o vuit truites.

-Només una per tastar-la. No tens remei- diu la Raquel mentre puja al Lada.

El jeep baixa per la pista, arrambat a l’esquerra, a la banda de muntanya. S’atura davant de la cascada de Ventolao. La Raquel mira la pista per la finestra del costat de la Carme.

-No puja cap cotxe -diu la Carme.

-Els llacs més bonics són Ventolao i Tres Estanys-diu la Raquel.

Surten de la pista a la carretera i la Raquel treu la reductora amb alegria.

-Quina sort que no hem trobat cap cotxe que pugés –diu la Júlia.

-Carme, això de pescar a mans ja ho hauries de deixar córrer -diu la Raquel.

-El que realment és una passada és el contacte dels llims del fons als peus –comenta la Carme.

-La pròxima a Tres Estanys i Ventolao –diu la Júlia.


VIII Taller d’Escriptura Creativa a Esterri d’Àneu: Guió audiovisual i literatura

+escriptura creativa al Pirineu