Una de les meves primeres experiències potents va ser llegir el Diari d’Ana Frank. Tenia dotze anys, pràcticament me’l vaig empassar, d’una tirada, gairebé sense respirar. Quan vaig tancar el llibre em sentia diferent, més persona. Era una nena que llegia molt, però fins llavors només devorava novel·les d’aventures i tebeos per entretenir-me. Amb el Diari d’Ana Frank vaig sentir que la nena jueva m’havia obert les portes de casa seva i que volia ser al ser costat, escoltar les seves confidències escrites.

Els diaris personals tenen la màgia de fer-nos sentir que entrem directament al món intern de l’autor.

DIARI D'ANNAFRANK

Als dinou o vint anys, quan estudiava a la facultat de ciències i sempre volia saber què feien els estudiants de lletres, vaig descobrir Virginia Woolf i em va impressionar molt. Els diaris íntims tenen un pes important en la seva obra. En aquella època també vaig descobrir Kafka, un altre autor de diaris. I, dues dècades més tard, els diaris de la gran escriptora de contes Katherine Mansfield, que ara també podem gaudir en català gràcies a la traducció de Marta Pera. Són molts els escriptors que publiquen diaris personals i encara més que n’escriuen. Jo també escric diaris des de joveneta, quan encara no veia la relació entre els quaderns on recollia diàriament bocins de la meva vida i la literatura. Ara veig que sí, que ja hi ha una connexió, un eco.

Diaris mansfield

El diari íntim és un gènere literari però també un recurs molt interessant per a l’escriptor. Prendre notes i fer esborranys, reflexionar sobre la creació literària i els llaços entre la vida i l’art. Esmolar l’estil i la veu literària. Practicar el sa costum d’escriure cada dia. Tot això i encara alguna cosa més ens ho dóna la taula d’entrenament que és el diari personal.També és un recurs terapèutic, aporta benestar mental. Els diaris íntims m’han acompanyat tota la vida i alguns, finalment, els he transformat en literatura.

Últimament he rellegit dos clàssics en forma de diari íntim, molt interessants i molt diferents. Es tracta d’Homenatge a Catalunya, també inclou assaig però el diari és la part més extensa. George Orwell deixa testimoni de la seva experiència a la Guerra Civil Espanyola de finals del 1936 a la tardor de 1937. És un diari que s’apropa a la crònica periodística. Orwell es mira els esdeveniments amb els ulls molts oberts, d’estranger, serens, tot i que s’hi està jugant la vida.

L’altre llibre, Diario de una dama de provincias, de E.M. Delafield, és una ficció protagonitzada per un personatge que és una antiheroïna que ens deixa entrar a casa seva i a casa dels veïns, i que ens mostra la seva mediocritat i contradiccions. La sentim tan propera que tenim ganes de continuar llegint.

Entremig de testificar la vida i escriure ficció tenim el Quadern gris de Josep Pla, que fa anys que rellegeixo. Se suposa que el va escriure entre el 13 d’octubre de 1918 al 25 de maig de 1919 però els experts han detectat diversos detalls que fan pensar que és un dietari de ficció. En qualsevol cas, és una obra mestra, sotmesa a un procés de creació i modificació constant fins que va ser publicada l’any 1966.

QUADERN-GRIS-EL-i1n1987668

La majoria dels escriptors escrivim diaris, més o menys ocults, amb major o menor o nul·la intenció de gènere i de publicació. El diari íntim és un gran amic de l’escriptor.

 

Tallers d’escriptura al Pirineu: Clica!