De petita era feliç jugant, l’activitat creativa per excel·lència. Jugava tant com podia a indis i vaquers, al pot, a matar, als mosqueters i a inventar històries. De preadolescent també gaudia fent activitats creatives i de recerca en paratges naturals; dissenyava camins alternatius, experimentava amb la reproducció d’amfibis i identificava petjades i excrements. A dotze anys vaig escriure la meva primera obra de teatre, però la vaig ensenyar a un adult que no entenia ni de literatura ni de somnis i vaig arribar a la conclusió, precipitada, que això d’escriure no feia per mi. Tres anys més tard, encoratjada per l’entorn escolar, vaig començar a escriure articles d’opinió per a la revista del col·legi i crítiques de llibres per als professors de literatura. Vaig triomfar. Però me’n refiava tan poc de l’artista que sóc que vaig decidir fer una carrera de ciències. Entre el títol de llicenciada en biologia i el de doctora en ecologia terrestre vaig caure en un pou de tristesa. En aquest mal pas vaig descobrir l’escriptura terapèutica. I l‘escriptura terapèutica em va retornar a l’inici, a l’art de contar històries i a la literatura.

edited IMG_8011

L’escriptura ens permet imaginar camins i fer-los realitat, descarregar imatges doloroses, clarificar les boires i el caos, pair ruptures, travessar deserts, sortir d’un forat. A mesura que escrivim els pensaments i les emocions s’entrellacen i sorgeixen imatges i idees noves. Escriure ens ajuda a pensar.

Escriure sobre sentiments profunds lligats a experiències traumàtiques millora la fortalesa psicològica i biològica. L’escriptura té un gran poder catàrtic, activa idees, sentiments i històries que ens ajuden a avançar i a albirar nous horitzons. Organitzem la nostra experiència vital en forma de narració, la teràpia es pot considerar com un procés de reescriptura.

Jorge Semprún al magnífic llibre La escriptura o la vida, diu que de vegades s’ha de mirar cap a una altra banda i deixar reposar els traumes abans de poder escriure’ls, abans de transformar-los en material literari. És cert que no es pot fer creació literària amb les ferides obertes i el cor amarat de ràbia o de por. Però quan parlem d’escriptura terapèutica parlem de posar la vida per escrit, sense cap pretensió artística. Parlem d’escriure per obrir camins de paraules, per deixar sorgir les emocions, per descobrir i netejar racons ocults, per buscar un altre angle des d’on narrar les nostres històries. I, també, si sorgeix, per experimentar l’escriptura creativa, l’art, que és de les coses que ens ajuden de debò a traspassar els horrors de la vida.

 

Tallers d’escriptura al Pirineu