Al febrer he llegit tres llibres negres i criminals que m’han interessat força: Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll; A sang freda, de Truman Capote (traducció d’Avelí Artís-Gener) i Elles també maten, d’Anna Maria Villalonga (ed.). Aquest darrer el vam comentar la setmana passada al Club de lectura de la Biblioteca de Vilassar de Mar amb lAnna Maria Villalonga i vam xalar molt. Dimarts 11 de març comentarem A sang freda al Club de lectura de Novel·la Històrica de la Biblioteca Sofia Barat.

                                                           Image

No sóc fan dels d’arguments basats en crims i delictes ni de la confrontació entre el bé i el mal ni de les reflexions morals sobre la societat i els humans que són propis d’aquest gènere. No sóc fan de cap literatura etiquetada. Sóc fan dels bons llibres, i aquests tres considero que ho són.

El gènere negre és d’alt voltatge, d’emocions fortes. S’hi juguen les cartes del poder, els diners i els instints més baixos. Hi ha persecucions, intrigues i dones que maten. Els detectius protagonistes sedueixen amb les seves febleses, el seu enginy i la seva honestedat, i no s’atabalen amb els escenaris sòrdids ni la brutícia.

Les novel·les negres sovint són una crònica sociològica de l’època que retraten i amb el temps es converteixen en un document històric. És el cas del clàssic de la literatura del segle XX A sang freda, que inaugura el gènere que barreja la crònica periodística i la ficció per narrar l’assassinat real de quatre persones de la mateixa família en un poble de Kansas l’any 1959. Dos taüts negres i dos de blancs, publicada al 2013, també narra un assassinat múltiple, succeït l’any 1943 a Carreu, i fa una magnífica reconstrucció de la primera postguerra al Pallars.

Image

La literatura negra no amaga la seva fascinació pel mal. Elles també maten, sí; les assassines estan més preocupades per fer justícia que per fer mal.

Elles també maten és una antologia de 13 relats negres escrits per autores catalanes. Un llibre entretingut i que enganxa. Ric i divers. Un tast negre de tretze veus narratives, amb relats que van des del pur humor negre, a la crítica social i política, passant per relat psicològic i de misteri. Els morts, tal com ja anuncien, no falten.

La bona literatura negra entreté i fa pensar, fa gaudir. És una eina esmolada per mostrar les perversions de les persones i de les societats, que sovint planteja dilemes morals. L’humor negre és el més transgressor dels humors.