Les paraules són poderoses, els nens ho saben molt bé, per això les col·leccionen. Fes-ho tu també.

Quan estudiava biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona vaig conèixer un estudiant de dret que ja havia escrit la seva primera novel·la. Aquest noi va ser el primer que em va recomanar la lectura de Gramàtica de la fantasia: introducción al arte de inventar historias, de Gianni Rodari. Va insistir amb tanta passió que me’l vaig comprar i no me n’he separat mai més. Rodari defensa la necessitat que la imaginació ocupi un lloc en els programes educatius, de confiar en la creativitat i en el poder alliberador de la paraula.

mandala estrellas

Proposa una imatge molt bonica. Diu que llençar una paraula a l’estany de la nostra ment és com llençar una pedra a una bassa. Provoca ones superficials i profundes, aixeca sons i olors, imatges, desvetlla records, provoca connexions que ens desperten simpatia o rebuig. Una paraula llençada per sorpresa a la ment remou la fantasia, l’inconscient, els somnis i la memòria. Genera grans moviments neuronals.

De la mateixa manera que els sentits físics ens transporten en el temps i a partir del gust d’una magdalena o la música d’una cançó es pot reconstruir un món sencer que ja no existeix, les paraules poden despertar somnis i records profundament adormits. Quan sento paraules pallareses, potxó, sarnalla, roc, immediatament se m’obre una finestra i apareix el meu poble d’alta muntanya i un temps en el qual es feien potxons i estimes i les sarnalles prenien el sol per tot el poble.

Natalie Golberg, una autora de llibres d’escriptura creativa que vaig descobrir uns anys després que a Gianni Rodari, al llibre Escritura, una terapia creativa  explica el cas d’una nena que patia dislèxia i que es va convertir en poeta. Per la majoria de lectors les paraules, vehicles del significat i de la història que segueixen, són transparents, per aquesta nena eren opaques i les afrontava d’una en una com a objectes individuals. Sentir i palpar cada paraula, deixar-se seduir per la seva màgia no és només cosa de poetes, és cosa d’escriptors en general. Paraules que empenyen.

Les paraules no són només significat, també són música, textura, color, alè. I això és cosa de vocals i de consonants, d’afrontar-les d’una a una, com la noia dislèxica i poeta. Engreixen la ment creativa, deixar-nos sorprendre per les paraules dispara la creativitat.

mandala estrellas

Aquesta setmana parlarem de Cròniques de Kaneai, un llibre de contes on m’he barallat amb les paraules, les he paladejat i les he gaudit (sempre en guerra, al front creatiu): a Sant Boi, dijous a les 19 h, i a Cervera Vila del Llibre dissabte a les 11:

targeta Kaneai St Boi copia