Marcel Proust diu que el lector ideal és aquell que recorda les interrupcions de la lectura, perquè al lector ardent i apassionat li costa molt tant sortir com retornar a les profunditats d’un llibre quan és reclamat. Segons aquest criteri, era més bona lectora de nena i d’adolescent que d’adulta, encara que continuï llegint com a una empedreïda. Em submergia en les aventures dels llibres, absolutament aliena al lloc de lectura i les persones amb qui compartia espai. Recordo els “que no em sents” pujats de to de la meva mare, que considerava la lectura com un entreteniment  estèril i que pensava que  tanta fal·lera per llegir no podia ser bona. Quan m’interrompien, i no només era la mare, m’arrencaven d’un món més real que el que m’envoltava, i més intens, i em sentia com una somnàmbula però no deia res per por a ser titllada d’estranya i hostil. Proust remarca fins a quin punt la interrupció de la lectura gaudeix d’una impunitat social absoluta. Més de cent anys després continuem exactament igual.

OTRAS (4).JPGMarcel Proust afirma que la gran virtut de la lectura és el miracle de contactar amb l’altre sense perdre el gran potencial reflexiu de la soledat. Pots imaginar una màgia més gran que dialogar amb Plató, Virginia Wolf o Alice Moore quan en tens ganes i l’estona que et sembla oportuna al marge de qualsevol norma social? Això no té preu.

Proust considera que a l’hora de valorar la lectura d’una poesia per part d’un erudit o un poeta (i com a poeta entenc escriptor) es refia més del poeta. Afirma que no són els professors de retòrica els que ens van fer veure els bells versos de Boileau sinó Víctor Hugo. Totalment d’acord. Però Proust tampoc confiava en les persones que escrivien més llibres dels que havien llegit.

sobre la lectura

Diu que la lectura és el llindar de la vida espiritual però que no és la vida espiritual. Que pot ser terapèutica i obrir cambres insospitades al nostre interior; però que també pot ser perillosa quan, en lloc de despertar el nostre esperit, el que fa és suplantar-lo i renunciem a la confiança en el nostre pensament per abandonar-nos a les idees del llibre, quan el llibre no és un àngel que ens aixeca les ales per volar sinó un ídol petrificat.

També parla dels silencis de l’escriptura, que regalen al lector el perfum d’una rosa i la brisa que entra per la finestra. Diu que la lectura és una amistat i la més noble de les distraccions, però que la força de la nostra sensibilitat i intel·ligència només la podem desenvolupar-la nosaltres mateixos.

Per acabar, només vull afegir una obvietat important. Llegir bons textos i variats és fonamental i imprescindible per a l’escriptor. Em refereixo a una lectura activa, amb preguntes contínues sobre la forma i el contingut. Llegir preguntant-nos tota l’estona pels recursos literaris emprats i la intenció del text és llegir com a un escriptor.

 

Tallers d’escriptura al Pirineu.