SÓC RAQUEL PICOLO
Escriptora, mestra d’escriptura i conductora de clubs de lectura i tertúlies literàries
Ajudo les persones de totes les edats interessades a avançar en l’escriptura creativa i a millorar la comunicació escrita. Les acompanyo en el desenvolupament dels seus projectes literaris, oferint-los recursos tècnics i engrescant-los a escriure i llegir, a trobar la seva veu i la seva via. També ensenyo a utilitzar l’escriptura com a una eina terapèutica i per viure millor.
T’engresco a escriure i llegir com un escriptor. T’animo a fer-ho sense por, sent tu mateix o mateixa, que vagis descobrint quina és la teva escriptura i vagis consolidant la teva veu. T’encoratjo a escriure cada dia.
Comento els teus textos pensant específicament en el teu projecte i els teus interessos. A més, als tallers gaudeixes d’un grup de companys dels quals aprens i que actuen com els teus primers lectors qualificats.
T’ajudo a acabar el teu llibre i a escriure per ser més feliç.
Escric i llegeixo.
Llegeixo i escric.
Fotografía: Òscar Martos
Com et puc ajudar?
Vull ajudar-te a fer de l’escriptura i la lectura unes aliades de per vida, unes amigues. A fer realitat aquell llibre que somies. A gaudir escrivint i llegint sense por.
Crec que puc ajudar-te perquè fa vint que engresco, ensenyo i acompanyo persones que tenen la necessitat d’escriure. I, sobretot, per la meva experiència personal, que he fet realitat el meu somni de ser escriptora i ajudar els altres a ser-ho.
Sóc doctora en biologia i he treballat, a gust, com a investigadora, professora de biologia i editora de publicacions científiques. Però sempre amb la literatura i l’escriptura de companyes i l’anhel artístic de ser escriptora i de tenir lectors, alumnes i oients. Un dia vaig fer el salt de les ciències a les lletres. No crec en aquesta separació, però vaig fer el salt: fer de l’escriptura creativa la meva feina i la meva vida.
Però l’escriptura et pot donar moltes satisfaccions sense necessitat de fer cap salt, tenint-la a casa i donant-li un espai com el que pots donar al ioga o una altra activitat que t’agradi. També pot ser que ja ocupi un lloc important a la teva vida. Et puc guiar i ajudar tant puntualment com en trajectes llargs.
La història de la meva vida
,Vaig néixer al Pirineu als anys seixanta, a més de mil quatre-cents metres d’altura, a Cerbi, un poble que no tenia rètols als carrers ni llibres a les cases. Ningú sabia què era una neurona, i més aviat pensaven que llegir massa era perjudicial. A l’escola només hi havia dos llibres, el d’aprendre a llegir i una enciclopèdia universal en un sol volum. Però els pares pensaven que els fills havien d’estudiar, que la cultura ens salvaria de l’economia de subsistència.
Els pallers sempre tenien herba seca, que s’havia portat del prat en una escalada o a càrregues amb un matxo o una mula. A les corts hi havia vaques de llet, que es cagaven pels carrers amb alegria. També teníem alguns tocinos, gallines i conills, cabres i ovelles, i egües. Els gossos eren importants per la feina que feien, els padrins manaven més que els pares. La canalla, un cop ateses les necessitats de menjar, dormir, jugar i anar a l’escola, érem un zero a l’esquerra.
Ha canviat molt aquell llogaret de rocs i terra i ortigues als carrers, més algun present dels animals, de quan era petita, però encara el sento molt fondo, és el meu centre de l’univers. El lloc on naixem ens marca per tota la vida i per un artista és l’espai on sempre pots pouar. El meu poble és fronterer, pots passar a França caminant només unes hores, i les fronteres sempre són creatives.
La meva padrina (la mare de la meva mare) llegia novel·les d’amor en francès. Com que era gran i estava malalta podia perdre el temps amb aquelles lectures. La padrina era lectora i una narradora oral, meravellosa. S’inventava els contes i els contava amb vivesa i molta gràcia. Jo estava enganxada a les històries que em contava. També hi havia el Jepet, especialitzat en contes de dimonis, que m’agradaven molt. Tot i que no el tenia tant a l’abast com la padrina, em va deixar la debilitat que encara tinc pels contes de dimonis escaldats. El meu primer llibre va un àlbum il·lustrat en francès, Peau d’âne. Una joia.
A set anys ens vam traslladar al poble gran, a Esterri d’Àneu, i vaig descobrir el primer santuari: la biblioteca, que cada vespre obria un parell d’hores al públic. Em vaig convertir en una addicta absoluta a la lectura. Del poble gran es podia sortir en transport públic cap a la ciutat i això també estimulava força la meva fantasia.
Vaig fer els dos últims cursos de primària a Santa Coloma de Gramanet. Això sí que va ser un xoc. Vaig saltar de la pomera del prat al cinturó industrial. A la meva classe érem cinquanta alumnes i només n’hi havia tres o quatre que parlaven català. Per marcar les hores de pati i les entrades i sortides sonava una sirena eixordadora, cada cop que la sentia se’m desbocava el cor. Mai havia vist tanta gent junta. Per una pastoreta com jo era un hàbitat terriblement inhòspit. Em vaig arrapar més que mai a la meva fal·lera lectora i a l’addicció a les històries. M’inventava anècdotes i cròniques divertides ambientades al meu Pirineu i les venia com a reals. Per a les meves companyes eren històries exòtiques i fascinants i em va funcionar meravellosament bé perquè m’acceptessin. D’aquesta escola vaig marxar plorant d’emoció, d’agraïment per tot el que hi vaig aprendre i viure.
Vivia amb la tieta, una rara avis nascuda al mateix poble que jo. Mestra i poeta, creia en la llibertat i estimava els llibres, i afavoria tot el que fos lectura. Al seu pis vaig descobrir la literatura. Recordo especialment Crim i càstig, els poemes d’Antonio Machado i Miguel Hernández i el teatre de Molière i de Shakespeare. Llegir ja no era només una evasió, era un gaudi estètic i una vibració fonda.
Vaig estudiar biologia i em vaig doctorar en ecologia terrestre, perquè la ciència em semblava important i pensava que si no l’estudiava a la universitat sempre seria la meva assignatura pendent. Vaig començar a treballar com a científica.
Mentre feia el doctorat vaig portar al damunt un quadern amb una tapa que posava California dream on anotava coses que trobava curioses, barrejades amb un diari d’emocions i reflexions més o menys científiques. Vaig deixar la llibreta a mitges perquè vaig tenir una esfondrada i em recordava d’escriure ni veia les lletres. Quan la vaig tronar a agafar va ser per escriure notes per una novel·la sobre la meva crisi, un projecte que em va acompanyar durant molts anys. Em vaig apuntar al primer taller d’escriptura creativa i després a una escola d’escriptura i a una altra, fins a fer la formació de guionista. Vaig sortir del pou escrivint i llegint.
Treballava en una multinacional com a editora de publicacions mèdiques i ho vaig deixar per fer el salt cap a allò que realment volia fer a la vida.
L’escola de guionistes va ser la meva cambra de germinació. Tot aprenent a escriure un guió audiovisual, des de la idea al guió literari final, vaig fer clic. Volia contar històries i ensenyar als altres a contar-les, i ho volia fer creant textos literaris. Vaig agafar la metodologia de la formació com a guionista i me la vaig emportar al terreny literari per sumar-ho al que ja havia après a les escoles d’escriptura.
Anava donant voltes i escrivint pàgines de la novel·la sobre salut mental i art, que no acabava de reeixir. I m’atansava als meus orígens, sentia l’energia de la terra. Al recull de contes La nit als armaris explico la història d’una generació que va sortir de la muntanya oral per acabar a la ciutat escrita, a banda de les històries individuals de cada conte. A Cròniques de Kaneai torno als escenaris de la meva infància per narrar un grapat de contes de gènere fantàstic. M’imagino que l’energia de les arrels d’aquests dos llibres em van donar l’impuls per agafar decididament la novel·la sobre la meva experiència personal en salut mental i la de molts altres i el recurs potent de l’art en aquest camp. La vaig acabar i n’estic molt satisfeta, es titula Art brut.
Soc mestra d’escriptura creativa i de narrativa des de va vint anys. Escric al meu blog sobre escriptura i lectura, perquè serveixi als meus alumnes i lectors i a totes les persones interessades. Per això mateix, he publicat Escriure sense por. Manual d’escriptura creativa i Secrets de la ficció.
Entrevistes
Entrevista Tampanada Ràdio.
Conversa a Ràdio Caldes
amb la Conxi SanRui i l’Elisabet Claveria per parlar d’Escriure sense por.
Entrevista Albert Calls.
La Clau del Maresme
Entitats per a les quals he col·laborat o col·laboro:
Biblioteca de Vilassar de Mar Biblioteca Sofia Barat (Barcelona)
Biblioteca de Premià de Mar
Biblioteca de Cabrils
Biblioteca del Masnou.
Biblioteca de Vilassar de Dalt
Biblioteca del Bon Pastor (Barcelona)
Biblioteca de les Corts (Barcelona)
Biblioteca de Santa Cristina d’Aro
Biblioteca Josep Soler Vidal (Gavà)
Biblioteques Públiques de Catalunya
Biblioteca de Ripollet
Biblioteca d’Esterri d’Àneu
Programa Cafè amb lletres Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Fundació Josep Pla (Palafrugell)
Casa Elizalde (Barcelona)
Fundació Orienta
Col·legi de Periodistes de Barcelona i Lleida.
Casa Golferichs (Barcelona)
Llibreria NoLlegiu (Barcelona)
Llibreria Índex (Vilassar de Mar)
Llibreria Calders (Barcelona)
Ecomuseu de les Valls d’Àneu
Centre d’Art i Natura de Farrera
REP LES NOVETATS DEL BLOG
El meu nom és Raquel Picolo i sóc la responsable de raquelpicolo.net, la finalitat és l’enviament d’informació i formació sobre escriptura, amb la legitimació del teu consentiment atorgat en el formulari. Podràs exercir els teus drets d’accés, rectificació, limitació o supressió de les teves dades (vegeu la política de privacitat). Faig servir Mailchimp com a plataforma d’automatització d’e-mail màrqueting. En fer clic sobre el botó per subscriure’t a aquesta llista, les teves dades seran enviats a Mailchimp per al tractament d’aquestes.