Dels documentals de Rodrigo de la Fuente i les disquisicions respecte a les portes i els llindars de la percepció dels quals parlava al darrer post, vaig passar al despertar poètic, com a lectora. En algunes poesies trobava les paraules que necessitava el meu cor i que no sabia pronunciar tota sola. D’adolescent se’m van tancar un munt de receptors que s’interrogaven sobre el món per centrar-me en el tema “jo, jo i jo”, que en aquells anys m’apassionava.

boscSe’m va desvetllar una nova mirada i un nou sentiment lírics. El primer poeta que vaig descobrir va ser Antonio Machado (sóc d’una generació que primer vam llegir a Machado i després, molt de temps després, a Verdaguer i a Maragall). Als poemes de Machado veia que l’element natural es transformava en símbol i metàfora del sentiment del poeta i això m’esborronava. Just el que jo necessitava. Ja no veia l’espai natural, el bosc, el llac, la muntanya, com el lloc d’esplai i d’aventura dels anys d’infantesa. Trobava consol en la contemplació de la natura. La bellesa de les muntanyes, les mateixes de sempre que m’havien semblat tan normals, representava la grandesa i la llibertat, una llibertat que s’havia d’escalar. Se m’omplien els ulls de llàgrimes d’emoció llegint La vaca cega de Maragall, quan no havia plorat mai per cap vaca bòrnia despenyada de carn i ossos. Perquè entenia que la vaca cega del poema representa al poeta, estrany i solitari, que mira endins i que és rebutjat per la societat. I això ho trobava infinitament trist.

llacLa natura era còmplice dels meus estats interiors i jo la divinitzava. Era un espai per a la infracció i l’amor. Per a la poesia. A setze i disset anys llegia Garcia Lorca, Luís Cernuda i León Felipe sota els roures i em semblava que els arbres i els esquirols m’acompanyaven en el meu estat malenconiós. Llegia Miguel Hernández, Pablo Neruda i Joan Salvat Papasseit estirada a l’herba a la vora del llac, que m’emmirallava i reflectia alguna cosa indefinible però grandiosa i de la qual sentia que formava part.

Al tard, de dins les valls

la boira va aixecant-se,

i amb ella emmantellant

se va solemnement l’alta muntanya.

(Pirinenques, Joan Margall)

El próxim diumenge dia 4 faré un taller d’escriptura creativa sobre el “Personatge literari” a la llibreria Calders (veure aquí) . Altres  tallers:  Cursos setembre-octubre 2015.