Els dies 7 i 8 de setembre farem la cinquena edició del taller “Escriptura i natura” al CAN de Farrera, un lloc pensat per a la creació artística en la natura, perfecte per fer aquest taller tan especial.

La natura que escrivim és la natura que pensem. La que tenim impresa a les cèl·lules. Jo no hi havia pensat en tot això fins que vaig publicar La nit als armaris i el Jordi Llavina em va preguntar per aquest aspecte de la meva escriptura. Sí, llavors em vaig adonar de fins a quin punt la natura, mig salvatge i mig domesticada, quotidiana, de la meva infància i de tota la meva vida era present en la meva escriptura, sense estridències, amb naturalitat. És una natura que està trenada amb els personatges i forma part de la seva vida quotidiana, com forma part de la meva personalitat. Una natura que es pot admirar però que no sorprèn. El cel blau, el cel tacat de blanc, el cel gris amenaçador. El cel profundament estrellat. La neu, freda, divertida, emprenyadora, silenciosa, molla, transcendent. La pedra que malmet les pomes i els horts. El riu on ens banyem i pesquem truites a l’estiu, que baixa a poc volum sota la crosta de gel i crida a la primavera. Les muntanyes imponents que habitem com a minúscules formigues. De ben petita vaig aprendre que el foc cremava i els ganivets tallaven i que el torb era mala bèstia, que el saüc era bo pels constipats i la trementina per la tos de pit.

Alícia en terra de meravelles va ser un llibre que em va fascinar quan tenia vuit anys. M’aterria, però no podia deixar-lo. No era només un gat que s’autoesborrava i no sabies per on et sortiria per clavar-te les urpes, sinó que ho feia d’una forma tan perillosament misteriosa que em feia entreveure que més enllà dels territoris transitats per la meva fantasia encara hi havia tota mena d’abismes. Alícia es fa petita perquè s’empassa una poció o és que li canvia la mirada i les coses agafen als seus ulls unes altres dimensions? La magnetocepció dels insectes i de molts animals migratoris com el salmó, les balenes, les tortugues i les aus; l’ecolocalització dels peixos; els sensors d’infrarojos de les serps que noten l’escalfor de les seves víctimes; la percepció de les freqüències ultraviolades de les abelles; l’electrocepció dels taurons i la captació d’infrasons dels elefants, que poden comunicar-se a quatre quilòmetres de distància, són el disparador creatiu de moltes històries de gènere fantàstic. Natura especulativa i fascinant que ens empeny a volar.

El primer poeta que vaig descobrir va ser Antonio Machado. Als seus poemes l’element natural es transforma en símbol i metàfora del sentiment del poeta i això em commou. Se m’omplen els ulls de llàgrimes d’emoció llegint La vaca cega de Joan Maragall, quan no havia plorat mai per cap vaca bòrnia despenyada de carn i ossos, perquè la vaca cega del poema representa el poeta, estrany i solitari, que mira endins i que és rebutjat per la societat.

Aquestes són les tres vivències de la natura que explorarem al taller de Farrera. La passió per la natura i la meva experiència com a professora d’escriptura és el comparteixo al taller. No exagero quan dic que la mar em tranquil·litza i les muntanyes em carreguen d’energia, que un món sense arbres em sembla la pitjor distòpia.

  • Lloc: Centre d’Art i de Natura de Farrera (Pallars Sobirà).
  • Nombre de participants: mínim 6 i màxim 12.
  • Horari (pot variar lleugerament):
  •                        Dissabte: de 10 h a 13.30 h i de 16 h a 19.30 h
  •                         Diumenge: de 10 h a 13.30 h i de 16 h a 17 h
  • Preus: 130 € (residents Pallars Sobirà, 120 €). Pagament abans del 23 d’agost: 120 € i 110 residents Pallars Sobirà.
  • + Informació i inscripcions: raquelpicolo3@gmail.comwww.raquelpicolo.net
  • Us podeu allotjar a Centre d’Art Natura de Farrera: artinatura@farreracan.cat

Anima’t!