Escriure els records Els records són la font de la literatura. No només els pots convertir en una autobiografia o en un text memorialístic, també pots bastir relats de ficció o poemes. Els records són a la base de tota… Continue Reading →
Una vegada hi havia un noi que es va allistar a l’exèrcit i va anar a la guerra… I una dona embarassada que va donar tot el que tenia per pujar a una pastera i que el seu fill nasqués… Continue Reading →
Aquesta tardor va d’inventar històries, que és una de les coses que més m’agrada, d’escriure contes, el gènere literari que més estimo, i de l’art de convertir els records en literatura, imprescindible per a qualsevol escriptor, tan si es vol… Continue Reading →
Una novel·la d’idees, com gran part de l’obra d’aquest autor. Amb personatges, diàlegs i descripcions que, tot i que són vehicles de les idees, ens arriben molt vius. Tracta el tema de la dictadura i la repressió, malauradament actual. Llegir… Continue Reading →
La natura que escric espontàniament, la que viu a les pàgines de La nit als armaris, és mig salvatge i mig domesticada, sobretot, quotidiana. Una natura amb la qual es conviu sense estranyaments, que està trenada amb els personatges i… Continue Reading →
Rosa canina Vivia en una presó envoltada de muralles infranquejables i d’una selva espessa i impenetrable. Tancada contra la seva voluntat. Un malson amb partícules de boires blavoses i sons iridescents. Tenia el campanar i les dues campanes que li… Continue Reading →
Nusos Va pensar que es reia d’ella. El noi, que sempre li havia retret la seva falta de sentit de l’humor, plorava de tant de riure. No sap com li ha sortit de fer un petit discurs metafísic a la… Continue Reading →
L’element més irresistible de les històries és la seva capacitat d’emocionar. El lector s’enganxa a un llibre quan aquest és capaç de tocar-li el cor. Per això has de desenvolupar l’habilitat de despertar emocions amb paraules i, per poder fer… Continue Reading →
Un conill de debò Som a la cuina de casa dels meus padrins materns. La mare em diu que m’emporti el padrí a dormir a casa i me’l posa als braços. És un ninot de drap de mida humana, tot… Continue Reading →
Boig per tu Porta els cabells embullats, una samarreta vella i les xancles que ha comprat als xinesos. Sense pintar. L’observo amb luxúria. Sec al seu costat i em mira com si jo fos un escarabat fastigós. Trempo com un… Continue Reading →