Select Page

SÓC RAQUEL PICOLO

Escriptora, mestra d’escriptura i conductora de clubs de lectura i tertúlies literàries

Ajudo les persones de totes les edats que estan interessades a avançar en l’escriptura creativa i a millorar la comunicació escrita. Les acompanyo en el desenvolupament dels seus projectes literaris, oferint recursos tècnics i engrescant a escriure i llegir, a trobar la seva veu i la seva via. També ensenyo a utilitzar l’escriptura com a una eina terapèutica i per viure millor.

T’engresco que escriguis i llegeixis com a un escriptor. T’animo que ho facis sense por, sent tu mateix o tu mateixa, que vagis descobrint quina és la teva escriptura i vagis consolidant la teva veu. T’encoratjo que escriguis cada dia.
Et vaig comentant els teus textos pensant específicament en el teu projecte i els teus interessos. A més, als tallers gaudeixes d’un grup de companys dels quals aprens i que actuen com els teus primers lectors qualificats.
T’ajudo a acabar el teu llibre i a escriure per ser més feliç.

Fotografía: Òscar Martos

raquel picolo

Com et puc ajudar?

Vull ajudar-te a fer de l’escriptura i la lectura una aliada de per vida, una amiga. Que facis realitat aquell llibre que somies. Que gaudeixis escrivint i llegint sense por.

Crec que puc ajudar-te perquè fa vint que engresco, ensenyo i acompanyo persones que tenen la necessitat d’escriure. I, sobretot, per la meva experiència personal que he fet realitat el meu somni de ser escriptora i ajudar els altres a ser-ho.

Sóc doctora en biologia i he treballat, a gust, com a investigadora, professora de biologia i editora de publicacions científiques. Però sempre amb la literatura i l’escriptura de companyes i l’anhel artístic de ser escriptora i de tenir lectors, alumnes i oients. Un dia vaig fer el salt de la professió científica a la professió de les lletres. No crec en aquesta separació, però vaig fer el salt: fer de l’escriptura creativa la meva feina i la meva vida.

Però l’escriptura et pot donar moltes satisfaccions sense necessitat de fer cap salt, tenint-la a casa i donant-li un espai com el que pots donar al ioga o una altra activitat que t’agradi. També pot ser que ja ocupi un lloc important a la teva vida. Et puc guiar i ajudar tant puntualment com en trajectes llargs.

La història de la meva vida

Vaig néixer al Pirineu als anys seixanta, a més de mil quatre-cents metres d’alçada, en un poble que no tenia rètols als carrers ni llibres a les cases. Ningú sabia què era una neurona i més aviat pensaven que llegir massa era perjudicial. A l’escola només hi havia dos llibres, el d’aprendre a llegir i una enciclopèdia universal en un sol volum. Però els pares pensaven que els fills havien d’estudiar, que la cultura ens salvaria de l’economia de subsistència.

Els pallers sempre tenien herba seca,  que s’havia portat del prat en una escalada o a càrregues amb un matxo o una mula. A les corts hi havia vaques de llet, que es cagaven pels carrers amb alegria. També teníem alguns tocinos, gallines i conills, cabres i ovelles, i egües. Els gossos eren importants per la feina que feien, els padrins manaven més que els pares. La canalla, un cop ateses les necessitats de menjar, dormir, jugar i anar a l’escola, érem un zero a l’esquerra.

Ha canviat molt, però aquell llogaret de rocs i terra i ortigues als carrers, més algun present dels animals,  de quan era petita, el sento molt fondo. El lloc on naixem ens marca per tota la vida,  per un artista és l’espai on sempre pots pouar.

El meu poble és fronterer, pots passar a França caminant només unes hores. Les fronteres sempre són creatives. La meva padrina (la mare de la meva mare) llegia novel·les d’amor en francès. Com que era gran i estava malalta podia perdre el temps amb aquelles lectures. El meu primer llibre va un àlbum il·lustrat en francès, Peau d’âne. Una joia. La padrina era lectora i una narradora oral, meravellosa. S’inventava els contes i els contava amb vivesa i molta gràcia. Jo estava enganxada a les històries que em contava, va ser la meva primera mentora. També hi havia el Jepet, especialitzat en contes de dimonis, que m’agradaven molt, que no el tenia tant a l’abast com la padrina però que em va deixar la debilitat que encara tinc pels contes de dimonis escaldats.

A set anys ens vam traslladar al poble gran i vaig descobrir el primer santuari: la biblioteca, que cada vespre obria un parell d’hores al públic i em vaig convertir en una addicta a la lectura absoluta. Del poble gran, de tres-cents habitants, es podia sortir en transport públic cap a la ciutat.

Vaig fer els dos cursos de primària a l’àrea metropolitana. Això sí que va ser un salt i un xoc. A la meva classe érem cinquanta alumnes i només n’hi havia tres o quatre que parlaven català. Per marcar les hores de pati i les entrades i sortides sonava una sirena eixordadora, cada cop que la sentia se’m desbocava el cor. Mai havia vist tanta gent junta. Com sobreviure a un hàbitat tan inhòspit? Em vaig arrapar més que mai a la meva fal·lera lectora i a l’addicció a les històries. M’inventava anècdotes i cròniques divertides ambientades al meu Pirineu i les venia com a reals. Per a les meves companyes eren històries exòtiques i fascinants. Storytelling de supervivència, que em va funcionar de meravella. D’aquesta escola vaig marxar plorant d’emoció, d’agraïment per tot el que hi vaig aprendre i viure.

Vivia amb la tieta, una rara avis nascuda al mateix poble que jo. Mestra i poeta, que creia que en la llibertat i estimava els llibres, i afavoria tot el que fos lectura. La meva segona mentora. Al seu pis vaig descobrir la literatura. Recordo especialment Crim i càstig, els poemes d’Antonio Machado i Miguel Hernández i el teatre de Molière i de Shakespeare. Llegir ja no era només una evasió, era un gaudi estètic i una vibració fonda.

Vaig estudiar biologia i em vaig doctorar en ecologia terrestre, perquè la ciència em semblava molt important i pensava que, si no l’estudiava a la universitat, sempre seria la meva assignatura pendent. Vaig començar a treballar com a científica.

Durant anys vaig portar al damunt un quadern amb una tapa que posava California dream, on anotava coses que trobava curioses, barrejades amb un diari d’emocions i reflexions més o menys científiques. Quan vaig acabar d’omplir aquest quadern em vaig apuntar al primer taller d’escriptura creativa i després a una escola d’escriptura i a una altra, per acabar fent la formació de guionista. Treballava en una multinacional com a editora de publicacions mèdiques i ho vaig deixar per fer el salt cap a allò que realment volia fer a la vida.

L’escola de guionistes va ser la meva tercera mentora. Aprenent a escriure un guió audiovisual, des de la idea al guió literari final, vaig fer clic. Vaig veure clar que volia contar històries i ensenyar als altres a contar-les, i que ho volia fer creant textos literaris. Agafava la metodologia de la formació com a guionista i me l’emportava al terreny literari per sumar-ho al que ja havia après a les escoles d’escriptura.

Al recull de contes La nit als armaris explico la història d’una generació que va sortir de la muntanya oral per acabar a la ciutat escrita, a banda de les històries individuals de cada conte. A Cròniques de Kaneai torno als escenaris de la meva infància per narrar un grapat de contes de gènere fantàstic. Adoro els contes, però també escric textos autobiogràfics, d’autoficció, novel·les i assaig entorn de la lectura i l’escriptura. He escrit un guió teatral i m’agradaria escriure’n d’altres.

Sóc mestra d’escriptura creativa i de narrativa. Escric al meu blog sobre escriure i llegir, perquè serveixi als meus alumnes i lectors i a totes les persones interessades. Per això mateix, vaig publicar Escriure sense por. Manual d’escriptura creativa.

Entrevistes

Conversa a Ràdio Caldes

amb la Conxi SanRui i l’Elisabet Claveria per parlar d’Escriure sense por.

Entrevista Albert Calls.

La Clau del Maresme

Entitats per a les quals he treballat o treballo:

Biblioteca de Vilassar de Mar. Biblioteca Sofia Barat (Barcelona)

Biblioteca de Premià de Mar

Biblioteca de Cabrils

Biblioteca de Vilassar de Dalt

Biblioteca del Bon Pastor (Barcelona)

Biblioteca de les Corts (Barcelona)

Biblioteca de Santa Cristina d’Aro

Biblioteca Josep Soler Vidal (Gavà)

Biblioteques Públiques de Catalunya

Biblioteca de Ripollet

Biblioteca d’Esterri d’Àneu

Programa Cafè amb lletres Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

Fundació Josep Pla (Palafrugell)

Casa Elizalde (Barcelona)

Fundació Orienta

Col·legi de Periodistes de Barcelona i Lleida.

Casa Golferichs

Llibreria NoLlegiu (Barcelona)

Llibreria Índex (Vilassar de Mar)

Llibreria Calders (Barcelona)

REP LES NOVETATS DEL BLOC 

El meu nom és Raquel Picolo i sóc la responsable de raquelpicolo.net, la finalitat és l’enviament d’informació i formació sobre escriptura, amb la legitimació del teu consentiment atorgat en el formulari. Podràs exercir els teus drets d’accés, rectificació, limitació o supressió de les teves dades (vegeu la política de privacitat). Faig servir Mailchimp com a plataforma d’automatització d’e-mail màrqueting. En fer clic sobre el botó per subscriure’t a aquesta llista, les teves dades seran enviats a Mailchimp per al tractament d’aquestes.