El festivals de Dansàneu i FiraTàrrega són clàssics i una alegria a les valls d’Àneu i de les Terres de Ponent, que convoquen gent de tots els territoris. Tinc una debilitat per aquests dos festivals que ens porten cultura de qualitat i que són festes de creativitat escènica a l’estiu, per això en vull parlar una mica. A més vull mencionar dos títols de poesia, que han pujat a trobar-me a les Valls d’Àneu aquest mes d’agost i han estat un gran regal.

Dansàneu

Al festival Dansàneu d’aquest any la paraula teatral ha tingut un protagonisme destacat amb propostes de dramatúrgies arrelades a la tradició i a la contemporaneïtat. A la vall d’Unarre es van fer dues lectures dramatitzades meravelloses, en espais a l’aire lliure, amb uns escenaris naturals fantàstics.

Al Comunidor d’Unarre, les actrius Mònica Almirall, Queralt Casasayas, Imma Colomer, Mia Esteve, Montse Esteve i Tai Fati van llegir «Vosaltres les bruixes», de Jan Vilanova, dirigida per Alícia Gorina. Aquesta obra es representarà dins la Temporada 2024-2025 al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

«Vosaltres les bruixes» és una obra de teatre documental basada en documents històrics i judicials reals que s’articula entorn de diversos processos contra bruixes i bruixots que van tenir lloc al llarg dels segles XV i XVI a Catalunya. Què va passar durant la cacera de bruixes? És una obra colpidora que convida a reflexionar sobre el col·lectiu femení al llarg de la història. La representació d’aquesta obra coincideix amb el sisè centenari del primer document sobre bruixeria a Europa, originari de les Valls d’Àneu.

Al Collet Cerbi, un balcó sobre la Vall d’Unarre, vaig tenir el plaer de participar en l’acte i presentar la lectura de Les bacants d’Eurípides, un clàssic d’una forta contemporaneïtat, misteriosa i magnètica, metateatral, protagonitzada pel Déu Dionís i les seves bacants (seguidores devotes i fanàtiques. Màrcia Cisteró, Antònia Jaume i Marta Ossó, sota direcció d’Albert Arribas, ens van fer arribar amb força aquest text escrit l’any 406 abans de Crist.

FiraTàrrega

Després del Dansàneu, el potent festival del Pirineu de finals de juliol, que ja ha fet 33 edicions, esperava que arribés FiraTàrrega, el festival de teatre al carrer, a principis de setembre. Perquè és una bullidera de creació i exhibició escènica: teatre, circ, dansa, acrobàcies, música, poesia. On es troben els professionals del sector, els artistes i el públic. La programació és interessant i algunes de les obres després es representaran a teatres de Barcelona i altres ciutats, però el que jo trobo irresistible és l’atmosfera que impregna tota la ciutat, amb espectacles per places i carrers, ple d’actors, directors i altres treballadors del gremi. Amb una gran afluència de gent jove entre els espectacles.

A FiraTàrrega hi vaig estar dos dies envoltada d’alegria, perquè el festival és una festa dels carrers i de totes les edats. Del que vaig veure destaco: les obres de teatre «Matres», de Campi qui pugui, i «L’anorak», d’íntims produccions, l’espectacle de circ experimental «La innombrable, una tragèdia mediterrània», d’Alba Sarraute i les Ofèlies. I el cicle de converses creuades. Em va semblar molt interessant aquest espai de reflexió sobre la mort, el risc i la natura en la creació escènica. Cristina Maldonado va dir una frase molt interessant: que treballar artísticament sobre la mort ens retorna a la vida amb més intensitat.

Creació escènica

Als festivals Dansàneu i FiraTàrrega hem trobat el teatre per a totes les edats, que toca amb molt art i sensibilitat temes delicats, a «Matres»; l’adaptació genial, amb gestos i titelles, del conte literari de Gogol a «L’anorak» i el circ experimental, amb una posada en escena que impacta, que versiona la història de Macbeth a «La innombrable»; la història documentada de la cacera de bruixes a Catalunya a «Vosaltres les bruixes». I una tragèdia d’Eurípides, el més universal dels poetes tràgics clàssics de la Grècia antiga, que ens planteja qüestions atemporals i universals, i deixa la resposta al terreny de l’espectador. Perquè, què hem de fer? Ignorar i reprimir la nostra part dionisíaca i irracional o donar-li un espai d’expressió?

Les xerrades per reflexionar sobre temes importants en la creació artística i en la vida, com la mort, el risc i la natura han estat una novetat interessant de FiraTàrrega.

Llibres de poesia

La Josefina Pasqual va pujar a la taverna Lo got de Cerbi a parlar del seu llibre de poemes «de l’arbre, una llum», i em va va convidar a presentar l’acte. És un llibre bonic per fora i per dins, omplerta amb poemes bells i treballats, ben esporgats, en els quals els elements de la natura tenen un lloc molt destaca. També hi destaca el lèxic. A «de l’arbre, una llum» l’arbre és la imatge poètica per excel·lència i el fil de tot el poemari.

Llisquen dòcils les pors
i la pluja assaona la veu
en degoteig de mel.
Sobre el llosat humit,
s’espiga, constant, la llum.

La Josefina Pasqual em va portar a Cerbi un llibre que em va fer molta il·lusió: «La casa sota la lluna», de Maria Josep Escrivà. Al meu estiu, a banda de teatre i poesia, hi ha hagut força piscina. Nedar, eixugar-me una mica a l’aire i llegir el llibre de Maria Josep Escrivà ha estat el meu esport favorit.

Aquelles hores en ruïnes

Molt sovint el món se’m fa de mentida
i jo soc un cristall, tota mentida,
fusió de l’ona trencada i de rem.

A l’octubre torna el taller d’escriptura terapèutica! Escriure per conèixer-nos i sentir-nos millor.