Novel·la és una novel·la sobre com s’escriu una novel·la, amb personatges de ficció i personatges de ficció al quadrat, que inclou el lector com a un personatge més i manté l’interès del lector extern, amb qui juga fins al final. El gran tema de la frontera entre la realitat i la ficció. Metaliteratura servida amb una prosa neta i vibrant.

L’autora noruega Hanne Orstavik ha estat un descobriment important. Aquesta novel·la és intensa, lenta, freda, cinematogràfica i pertorbadora ens trasllada la fredor del paisatge noruec fins a gebrar-nos per dins. Mostra el tema de la incomunicació de persones que viuen en la mateixa casa i parlen amb proximitat. El que fa més dura la novel·la és que els protagonistes que viuen junts i enormement distanciats són mare i fill.

Records de futur és un gran títol per un gran llibre. És una obra híbrida, barreja d’autoficció, ficció i assaig, altament metaliterària, que demana una lectura atenta al lector i que jo he trobat molt gratificant. És un assaig sobre els enigmes de la memòria i la personalitat, un thriller psicològic, un text feminista i una novel·la de formació. M’ha semblat un llibre molt intel·ligent i amb gran un sentit estètic. He buscat alguna informació mentre llegia i també he assumit que hi havia referències culturals que se m’escapaven i que les deixava escapar. Molt interessant.