Novel·la és una novel·la sobre com s’escriu una novel·la, amb personatges de ficció i personatges de ficció al quadrat, que inclou el lector com a un personatge més i manté l’interès del lector extern, amb qui juga fins al final. El gran tema de la frontera entre la realitat i la ficció. Metaliteratura servida amb una prosa neta i vibrant.

L’autora noruega Hanne Orstavik ha estat un descobriment important. Aquesta novel·la és intensa, lenta, freda, cinematogràfica i pertorbadora ens trasllada la fredor del paisatge noruec fins a gebrar-nos per dins. Mostra el tema de la incomunicació de persones que viuen en la mateixa casa i parlen amb proximitat. El que fa més dura la novel·la és que els protagonistes que viuen junts i enormement distanciats són mare i fill.

Records de futur és un gran títol per un gran llibre. És una obra híbrida, barreja d’autoficció, ficció i assaig, altament metaliterària, que demana una lectura atenta al lector i que jo he trobat molt gratificant. És un assaig sobre els enigmes de la memòria i la personalitat, un thriller psicològic, un text feminista i una novel·la de formació. M’ha semblat un llibre molt intel·ligent i amb gran un sentit estètic. He buscat alguna informació mentre llegia i també he assumit que hi havia referències culturals que se m’escapaven i que les deixava escapar. Molt interessant.

Barcelona l’any 1939, els dies abans de ser ocupada per l’exèrcit feixista. Una hipòtesis històrica de mal comprovar. Una trama emocionant de personatges de ficció.

Dues històries. Una novel·la negra. Barcelona i Venècia.