M’ha arribat a les mans el llibre Zen sake haiku de Taneda Santoka (1882-1940), traduït del japonès al francès per Cheng Wing Fun i Hervé Collet, i a estones m’entretinc fent versions lliures en català d’alguns haikus, jugo a ajustar-los a la mètrica clàssica (5-7-5, l’última paraula de cada vers plana).
Coixí de pedra,
estirada a l’herba.
Segueixo els núvols.
…
El riu d’estrelles
en mig de la nit plena.
La dona balla.
…
Trona la veuassa
semblant a la del pare.
Glop de tristesa.
…
Plegats treballen,
les pells brillants i suades.
Vaques i homes.
…
A la muntanya
cara el sol del migdia,
quatre sepulcres.
…
Centre zen de Lanau (France).
Preciosos tots cinc, una distracció fantàstica la de traduir a Santoka. T’encoratjo a seguir fent-ho.El primer i el darrer són de carn de gallina almenys per a mi. Felicitats. F.X.
Gràcies, F.X.!