Diuen que per escriure bé primer s’ha d’escriure malament. A veure qui és la guapa que balla com una ballarina professional des del primer dia, sense passar per la fase ànec. Per arribar a fer-ho molt bé, primer ho has de fer malament. No hi ha un altre camí. Per aprendre a parlar una nova llengua, has de començar fent-ho malament per força. En el cas de l’escriptura és exactament igual, però com que tots ja en sabem, de llegir i escriure, només ens preocupem de fer-ho bé. Doncs, per millorar de veritat, has de tenir el valor de fer-ho malament.
Cal aixecar els frens i escriure ràpid, perquè la por a escriure malament o la mania de voler escriure sempre bé no ens atrapin. No oblidis que sempre tens l’oportunitat de reescriure i corregir el text. Ho has de fer sempre. La redacció només és la segona fase de les tres del procés d’escriptura i ha de ser la més curta i la més ràpida. La primera és la planificació, i l’última la correcció. Les fases primera i tercera són les més llargues i les més lentes. Quan redactis, aixeca el peu del fre. Si ho fas així, tot i el temps que passaràs revisant i corregint, també augmentaràs la teva productivitat. I tu, quantes pàgines escrius al dia? Trenta o quaranta.
Per què escrius amb el fre posat?
- Per què et costa començar?
El full en blanc et fa por perquè ets massa perfeccionista i dubtes contínuament, perquè estàs confós o perquè no confies prou en la teva capacitat com a escriptor. La confusió és deguda a un excés d’idees que no saps endreçar ni seleccionar. L’escriptor massa perfeccionista és el que vol crear i editar a la vegada i contínuament atura el flux de l’escriptura, és com frenar i accelerar al mateix temps, molt cansat i improductiu.
- Et bloqueges a mig camí i no sap com acabar?
Pot ser que et bloquegis perquè dubtes entre diverses opcions i no saps per on tirar o que has perdut el far a mig camí i estiguis confós.
- Sobreescrius?
Aquest és una qüestió diferent. Escrius tres vegades més de les paraules necessàries per dir una cosa? Ho pots fer ràpidament o lent, però el que tens garantit és que a la reescriptura tindràs una feinada esporgant el text. Escriure més del compte i divagar està relacionat amb la falta de concentració.
Aquests tres símptomes que poden aparèixer en la redacció es prevenen amb una bona planificació del text. I es curen escrivint més ràpid, després d’haver planificat, i amb la confiança que tenim un espai reservat per a la revisió.
Hi ha moltes maneres de crear un text. Pots partir d’ una profusió d’idees i seleccionar i organitzar les que t’interessen. Pots agafar-te a una imatge o una paraula i deixar-la créixer. O partir d’un personatge i que sigui ell que doni escenari i història. En tots els casos, aquests tres i d’altres possibles, et recomano que redactis ràpid, que recordis que la primera versió és un esborrany que et llegiràs amb ulls d’editor en la fase de reescriptura. Deixa que les neurones facin associacions lliures i que la teva escriptura sigui creativa, ja tindràs temps de revisar i deixar el text tan ben escrit com sàpigues.
Aixeca els frens! Clica per veure els Tallers d’escriptura creativa al Pirineu que faré aquest estiu.
Molt bones recomanacions, Raquel.
Es tant fàcil d’entendre quan ho expliques i mai m’ho havia plantejat així de senzill.
I per cert…em declaro “fan” número 1 del verb ESPORGAR!!!! I de fer-ho i de llegir a escriptors i escriptores que ho sabeu fer.
Em fa molta ràbia l’excés en textos on no toca! Acabo farta i avorrida de paraules que no aporten res.
Merci profe!
Fins divendres!