Divendres al vespre unes quantes alumnes del taller d’escriptura i jo vam passar una estona molt agradable llegint textos de creació pròpia entre danses hawaianes, tangos i sevillanes a la festa de final de curs de la casa Golferichs.

Vaig llegir un microconte tan fresc que ni tan sols l’havia llegit seriosament en veu alta i, mentre el recitava, em vaig adonar que hi faltava una paraula. El microconte és l’art d’elidir i al·ludir, però la paraula Ferrari era necessària i no hi era (no escric només pels amants dels cotxes de luxe). L’he afegit a la primera línia del text: F e r r a r i.

A punt per sortir a l’escenari. La Carmen reescrivint fins a l’últim moment

El text de la Núria és un homenatge a la Casa Golferichs i al taller d’escriptura creativa i seva professora. 😉

Llegint el microconte F50.

F50

És collonut conduir un Ferrari per aquestes carreteres solitàries, amb desnivells acusats i plenes de revolts! Notes com les rodes s’arrapen a l’asfalt amb resposta de gama alta, respires l’aire pur de la muntanya i sents directament el cel damunt de la coroneta. Ets el més guapo de la contrada, no n’hi ha un altre com tu.

Circulo a plena llum del dia, amb l’orgull d’un F50 descapotable vermell, nou flamant. Conductors, cotxes, ciclistes, bicicletes, caminaires, vaques i àligues s’aturen i obren la boca al meu pas. Brillo més que ningú i porto el carnet de conduir a la cartera!

Ho vaig intentar per la via legal fins a sis vegades i em tombaven, els molts cabrons. Puta enveja perquè condueixo millor que ells i em puc comprar un auto de luxe sense patir ni una engruna. El papa ja m’havia avisat que nosaltres no transitem pels camins legals, que  tenim els nostres camins, però em feia il·lusió ser una mica com els altres. Em va comprar el carnet, tot i que segons ell no em calia, quan feia mesos que conduïa el meu F50.

Fa dos dies vaig atropellar una noia perquè l’auto va pujar una mica a la vorera, no res, només li vaig trencar el maluc i una cama i cobrarà molta pasta. Quina sort, la morta de gana! Em van treure tots els punts del permís de circulació, no vaig dir res perquè el pare sempre diu que hem de saber perdre les petites batalles per guanyar les grans. Des de l’endemà de l’accident que circulo amb el carnet de conduir a la cartera i tots els punts. És un pecat tenir un F50 tancat al garatge.

Tallers d’estiu: clica!