No sé si Ànima de Wajdi Mouawad és la millor novel·la que s’ha publicat el 2014, com he llegit en alguna ressenya; possiblement no, però és un llibre valent, esmolat i tremendament ric, que et sacseja, et deixa perplexa i et torna a estirar. Més de quatre-centes pàgines i cinquanta-sis punts de vista “animals” diferents. Capítols curts i trepidants. La narració fragmentada però sense perdre el fil conductor. Un viatge intens i brutal.
No sé si és la millor novel·la del 2014, no ho puc jutjar, però sí que és un llibre molt potent i original, una experiència lectora fascinant. Ideal per parlar-ne després d’haver dedicat els dos posts anteriors al narrador, perquè, entre moltes altres coses, aquesta novel·la és un model de virtuosisme estilístic pel que fa a les veus narratives. Dividida en quatre parts, a les dues primeres cada capítol està narrat per una bèstia diferent, el narrador de tota la tercera part és un gos llop i el de l’última, un homo sapiens sàpiens, l’instructor del primer cas d’assassinat.
Traducció Anna Casassas. Edicions del Periscopi.
Al començament, després del cop inicial, la trama avança lenta, però estàs prou entretinguda a fer-te a les veus narratives dels animals que canvien gairebé a cada pàgina i, quan et comences a trobar còmoda, la trama agafa embranzida. A la pàgina dos-cents estàs totalment atrapada, ja no tens cap dubte que no llegeixes un simple thriller, sinó que la història fins i tot va més enllà dels indis, de l’espai fora del món de la reserva índia, de l’assimilació i reducció dels fills primigenis de la gran Amèrica del Nord; també va més enllà dels exiliats de la guerra del Líban. A la pàgina dos-cents, ja no tens cap dubte que es tracta d’una descarnada exploració de la naturalesa humana i, encara més, que la novel·la narra l’Ànima de tota la natura.
Wahhch, el protagonista, ha nascut al Líban com Mouawad, és un estranger, un desarrelat. La seva reacció quan troba la dona brutalment violada i assassinada és estranya, vol trobar l’assassí per mirar-lo als ulls i confirmar que no és ell mateix qui ha matat la seva dona. Descobreix que és un indi mohawak, i que la policia el protegeix perquè és un confident; el persegueix al llarg de la frontera del Canadà amb els Estats Units. Una road novel que és un viatge cap a l’interior del protagonista, Wahhch, un palestí que busseja en el seu passat, marcat per la massacre del camp de refugiats de Sabra i Xatila el 1982, que va ser perpetrada per milícies cristianes amb el suport israelià. La violència que impregna la trama no és gratuïta, Wahhch passa de ser un marit feliç i educat a convertir-se en un ésser violent que fuig. Sofreix una transformació brutal, i això demana un excés de violència.
Ànima és una novel·la de mal classificar. És una lectura hipnòtica. Demolidora i dura, que t’absorbeix lentament. Però també és una història de salvació. Un exercici d’estil reeixit i commovedor.
Mouawad (Líban 1968). La guerra libanesa va obligar la seva família a buscar refugi a Beirut i, després, va emigrar cap a França i al Quebec, on va obtenir la nacionalitat canadenca.
És un dramaturg famós (Incendi i Cel són dues obres teatrals seves que s’han representat en català amb gran èxit). Explica que va tardar deu anys a escriure Ànima, però que se sent més còmode en el territori de la novel·la que en el del guió teatral.
També afirma que la seva preocupació literària se centra en la ruptura de la quotidianitat, com quan reps una trucada inesperada des de l’hospital. Diu que més que por a morir està obsessionat amb aquella trucada de telèfon.
És la lecura que comentarem aquest mes al Club de lectura de la Biblioteca de Vilassar de Mar.
Aquesta setmana començo tres cursos d’escriptura creativa: Escriptura eficaç i El personatge: l’ànima de la ficció a la Casa Elizalde (Barcelona) i Els secrets de la narració a la Casa Golferichs (Barcelona).
I els tallers de cap de setmana al Pirineu ben aviat: Pirineu 2015
