Visibilització de la salut mental

Art brut és el nom de les creacions que fan malalts que resideixen en centres de salut mental, com per exemple Vincent van Gogh. Aquesta novel·la neix d’una experiència pròpia en l’àmbit de la salut mental que he transformat en ficció, per poder-la narrar amb més llibertat i fer-la una mica més universal. He volgut aportar el meu gra de sorra en la visibilització i la desestigmatització, cosa que ha estat el meu objectiu des del primer dia.

L’Ares, narradora-protagonista, escriu un diari per al seu fill, Víctor, que està ingressat en un centre de desintoxicació. En aquest dietari inclou fragments d’un text d’autoficció que havia escrit de jove, quan ella també va haver d’ingressar per problemes de salut mental, i evoca els anys de lluita per trobar el seu lloc amb un diagnòstic psiquiàtric. El joc temporal entre el dietari autobiogràfic, escrit des d’una distància temporal important, quan el diagnòstic psiquiàtric ja no és un problema, i l’autoficció, escrita quan la crisi de salut mental és molt recent, dona fondària al text.

Basada en una experiència personal

Quan tenia vint-i-cinc anys i estava treballant en la meva tesi d’ecologia terrestre vaig patir una crisi depressiva aguda. El meu panorama mental va canviar i es va enfosquir radicalment. No entenia res, tampoc tenia ganes de fer res, només em volia morir, descansar. Em van diagnosticar una depressió endògena, i crec que no exagero si dic que el tractament em va salvar literalment la vida.

El cas és que jo desconeixia què era una depressió, una paraula que s’ha banalitzat i que sovint tots tenim a la boca sense saber que són paraules majors. No sabia ni que es podia tractar ni que es podia curar; tampoc ho sabia el meu entorn de llicenciats i doctors, ni la meva família. No sabíem res. En general l’únic que s’esperava d’una persona que patia un trastorn psiquiàtric era que es comportés normal com més aviat millor. I, malauradament, després de trenta anys, socialment les coses han canviat molt menys del que seria desitjable.

La creació artística

He après molt gràcies a patir una depressió endògena i ser una persona altament sensible i vulnerable. I una de les coses que he après és la grandesa de l’art, sempre, i més per a persones amb un diagnòstic de salut mental. Jo em vaig agafar a l’escriptura, que ha estat molt terapèutica per mi. Però sempre he sentit una fascinació per les arts plàstiques, encara que només hi he entrat puntualment com a creadora, per això a la novel·la, on parlo de la potència terapèutica de la creació artística, alguns dels personatges principals són artistes plàstics.

Camí abans de la publicació

Sóc escriptora de contes i crec que ho continuaré sent tota la vida. Per això, publicar la meva primera novel·la per mi és una gran notícia. He necessitat un estímul potent per aventurar-me al territori vast de la narració llarga i m’he hagut d’esforçar. Però no en tenia prou amb un conte, ni amb un recull de contes: per mostrar tot allò que volia mostrar necessitava una novel·la.

La novel·la ha passat per diverses versions amb títols diferents, va quedar finalista a un parell de premis literaris però no es va arribar a publicar. Finalment, després de trobar l’última estructura, que em va semblar prou rodona, la vaig donar per acabada i la vaig batejar com Art Brut.

Hi ha projectes que ratllen la quimera, com l’escriptura i la publicació d’aquest llibre. L’he portat a la panxa fent xup xup trenta anys, quan va començar a espurnejar, i mai l’he deixat en un calaix definitiu. L’he rellegit, he experimentat noves formes i l’he reescrit diverses vegades. Em calia tot aquest temps de cocció, ara ho veig clar, perquè amb la forma definitiva que ha pres m’hi sento en pau. Necessitava fer molts kilòmetres per mostrar cinc-cents metres. Art brut m’ha acompanyat molts anys, per això ara estic tan contenta com si fos la meva primera publicació. Gracies, Voliana edicions, per fer-ho possible.

PUBLICAT!

Presentem “Art brut”, de Raquel Picolo ~ Ona Llibres

Llibres

Tallers