Els beneficis d’escriure un diari íntim són molt interessants. És un recurs potent, tant en pràctica de l’escriptura literària com en l’escriptura terapèutica. Una taula ideal d’entrenament de l’escriptora i l’escriptor: l’hàbit d’escriure cada dia i intentar fer-ho cada vegada una mica millor és molt positiu.
És un gènere literari i un recurs interessant per a l’escriptor. Prendre notes i fer esborranys, reflexionar sobre la creació literària i els llaços entre la vida i l’art. Esmolar l’estil i la veu literària. Alhora és una eina terapèutica, aporta benestar mental: claredat, autoconeixement, suport emocional, autoestima.
Els diaris m’han acompanyat tota la vida, i alguns, finalment, els he transformat en literatura.
Anna Frank
Una de les meves primeres experiències potents va ser llegir el Diari d’Anna Frank. Tenia dotze anys i me’l vaig empassar d’una tirada, sense respirar. Quan vaig tancar el llibre em sentia diferent, més persona. Era una nena que llegia molt, tanmateix fins llavors només havia devorat novel·les d’aventures i tebeos per entretenir-me. Amb el Diari d’Anna Frank vaig sentir que la nena jueva m’havia obert les portes de casa seva i que escoltava les seves confidències escrites.
Els diaris personals tenen la màgia de fer-nos sentir que entrem directament al món intern de l’autor.
La fotografia anterior (portada) és d’Anna Frank.
Virgina Woolf, Franz Kafka, Katherine Mansfield
Als dinou o vint anys, quan estudiava a la facultat de ciències i sempre volia saber què feien els estudiants de lletres, vaig descobrir Virginia Woolf i em va impressionar molt. Els diaris íntims tenen un pes important en la seva obra. En aquella època també vaig descobrir Kafka, un altre autor de diaris. I, dues dècades més tard, els diaris de la gran escriptora de contes Katherine Mansfield, que ara també podem gaudir en català gràcies a la traducció de Marta Pera.
Són molts els escriptors que publiquen diaris personals, i encara més els que n’escriuen. Els d’aquests tres autors que he citat són rellevants perquè són grans figures de la literatura universal. He de dir també que en els tres casos es van publicar després de la seva mort i no sabem si Woolf, Kafka i Mansfield haurien fet públics els seus documents privats tal com ens han arribat a nosaltres. Per descomptat, que són molt interessants.
George Orwell i Josep Pla
Un exemple de diari personal escrit per un escriptor amb intenció de publicar-lo, és a dir, com a gènere literari és Homenatge a Catalunya de George Orwell (també inclou assaig, però el diari és la part més extensa). Orwell deixa testimoni de la seva experiència a la Guerra Civil Espanyola de finals del 1936 a la tardor del 1937. S’apropa a la crònica periodística i es mira els esdeveniments amb els ulls molts oberts, d’estranger, serens, tot i que s’hi està jugant la vida.
Entremig de testificar la vida i escriure ficció en format de diari tenim El quadern gris de Josep Pla. Se suposa que el va escriure entre el 13 d’octubre de 1918 i el 25 de maig de 1919, això no obstant els experts han detectat diversos detalls que fan pensar que és un dietari de ficció. En qualsevol cas, és una obra mestra de la literatura, sotmesa a un procés de creació i modificació constant fins que va ser publicada l’any 1966.
Una tècnica de la ficció
Per últim podem fer servir el diari íntim com a una tècnica de ficció. És el que fa E.M. Delafield a Diario de una dama de provincias, i jo mateixa a la meva novel·la Art brut. Amb el recurs del diari íntim el lector sent una gran proximitat i empatia amb les narradores i això ajuda que tingui ganes de continuar llegint.
