Comprendre un problema matemàtic, un enigma, una simplificació de la vida, és un plaer. S’allibera una bona quantitat de serotonina i endorfina, però és insignificant al costat del volum de dopamina que entra al torrent sanguini quan estem encantats, fascinats, seduïts, enamorats. Dopamina, serotonina i endorfina pels núvols.

Enamorament que no casa amb coneixement i comprensió. Encanteri que no vol saber res de la claredat. Desconeixement que ens fa feliços, boira que alimenta la felicitat.

Llegeixo Enrique Vila-Matas que diu que Kafka es va preguntar si es podia lligar una noia amb l’escriptura, i a continuació afirma que ell escriu per seduir, conquistar i penetrar en l’esperit del lector. Em quedo amb la boca oberta perquè també vull encantar el lector i m’adono que només sóc una aprenent de bruixa.

1386544738v7rbo

Vila-Matas és un bruixot de primera divisió. Recordo que diverses vegades li he sentit reivindicar el potencial creatiu d’allò que no entenem i m’he reconciliat amb mi mateixa, perquè sovint em fascinen i m’interessen obres que no acabo de comprendre. M’enamoro del misteri i discursos que no conviden a la lògica se’m presenten vestits de llumetes de tots els colors.

Llegint Vila-Matas tinc pujades de dopamina. Per què l’entenc i tinc prou referències per seguir el text però no l’entenc del tot ni conec totes les cites que fa? No ho sé, però la màgia de l’encanteri funciona. Enganxada a la pàgina del llibre, enganxada al joc de buscar personatges a Google i, després de trobar que són personatges històrics, continuar sospitant que s’està inventant el que diu d’ells. Una lectura lúdica i creativa, perquè deixa un gran espai per a la creació i ens facilita tota mena de detonants creatius. Com ens agrada, lectors, que juguin amb nosaltres, que ens sorprenguin, que ens facin caminar pel bosc o per una fira d’art contemporani! I quan el foc de la ficció ens esclata als nassos i a l’interior la dopamina puja com un cop de massa i sentim campanetes i el pessigolleig de l’alegria per tota la pell.

Per mantenir la passió lectora i l’encanteri s’han d’anar detonant petites (i o tan petites) explosions que tornin a augmentar les hormones de la felicitat. I això que sembla un procés d’enginyeria en realitat és cosa de màgia i de bruixots. Alquímia.

Els llibres d’Enrique Vila-Matas em sorprenen i em fan riure. Sí, la màgia de la fantasia i del sentit de l’humor, però en realitat el que m’atrapa i em fascina és que no els acabo d’entendre, que em resulten misteriosos. Perquè la comprensió satisfà però no enlluerna i això Vila-Matas no només ho sap sinó que en domina la fórmula magistral.

???

Altres posts sobre la lectura aquí i aquí.

Recorda que el dia 19 de novembre faig el taller d’escriptura L’art d’inventar històries a la llibreria Dòria de Mataró.