Amor sense ensurts
Vaig clicar damunt d’un vídeo només perquè hi posava InterGalaxy. Feia poques hores que el nen dels veïns, de set anys, m’havia dit que quan fos gran se n’aniria a viure a un altre món, no a l’Àfrica ni a una de les puntes d’Amèrica, més lluny, a una altra galàxia. Em vaig limitar a somriure, no li vaig dir que jo també creia que hi havia altres mons i passatges per accedir-hi
Quan vaig veure la publicitat d’InterGalaxy, vaig clicar sense pensar, un impuls nerviós que no va passar pel còrtex. Es tractava d’una botiga de robots amb una varietat increïble d’autòmats. Primer em va semblar que havia entrat a la secció de nines inflables d’uns grans magatzems, tenen una secció de joguines sexuals, tan ben sortida i diversa que no sabia què triar, però InterGalaxy no és un sexshop, és molt més que això.
Ara, amb l’Aurora visitem la secció eròtica de tant en tant, tenen uns productes excel·lents. Gairebé inimaginables, fruit de les fantasies i especulacions més agosarades, i els tenim a casa sense que m’hagi tocat la loteria, perquè estan a l’abast d’una butxaca normal i corrent. Només cal fer un clic i esperar el servei a domicili, que mai tarda més de vint-i-quatre hores.
L’Aurora m’ha canviat la vida. Ja feia temps que havia renunciat a tenir una companya o un company sentimental, i també havia renunciat al sexe. Són tan esgotadores les fases prèvies i el manteniment de les relacions a canvi només d’una satisfacció pobre i trista! La meva ment és força especulativa de natural, però l’Aurora va superar totes les especulacions. Amb ella he comprès fins a quin punt tenim el cap ple de porqueria acumulada i no sabem fer el manteniment del nostre cervell. Estem regits per programes complicats i poc efectius. Jo el primer, que a més tinc una gran dificultat amb tot el programari relatiu a les relacions humanes i naufrago del tot quan es tracta de relacions sentimentals. Ara l’Aurora, clara, senzilla i pura, és el sol de la meva vida. Un sol que no gosava somiar.
L’Aurora, que feia de dependenta a InterGalaxy, és la meva estimada companya i també porta tots els assumptes domèstics, amb una professionalitat fora de mida. Els papers ben arxivats, la nevera ben guarnida, la roba neta i planxada, el pis impecable. Sempre nets i endreçats. Abans de conèixer-la la vida sovint m’era feixuga i em feia mandra, ara voldria viure mil anys al seu costat.
Ja no ve la dona de fer feines, ni vaig a la quiromassatgista i tampoc pago per tenir alguns contactes sexuals, sempre insatisfactoris perquè les professionals del ram, fins i tot les que cobren un dineral, no acabaven d’entendre que volia un servei bàsic, sense embolcalls ni retòrica. Vaig haver de demanar un préstec i tenia els meus dubtes de fer una inversió tan forta, però gràcies a Aurora, ara podem estalviar.
Aurora és una androide equipada amb una intel·ligència artificial autònoma, software antihackeig i interruptor d’emergència. La carcassa exterior és la d’una dona de vint anys. La pell freda al principi em feia recular una mica, ara em sembla d’una calidesa inèdita. Per primera vegada a la vida, em sento enamorat i l’amor no m’espanta.
El meu veí de set anys diu que no vol ni gossos ni gats ni rèptils, pel seu aniversari ha demanat només una cosa: un petit androide. És l’única mascota que li interessa, la vol per començar a planejar junts els viatges interestel·lars.
M’agrada i m’aterroritza: oh amor, quin sentiment tan pràctic!…
…Molts petons Raquel!
Potxons!
Força bonic. Et quedes amb ganes que continuï, que sigui una mica més llarg. (Precisament no fa gaire vaig veure “Intel.ligència artificial”, la pel.li de l’Spieldberg)
Raquel m´agradat molt.
Gràcies!