Escric contes en una llengua petita.

Parlen de la meua minúscula vida,

i miren cap a l’engruna del meu territori.

És impossible que per Sant Jordi

es formi una gran cua darrere dels meus llibres.

És impensable que milers de còpies es venguin en un dia boig.

Però crec en els miracles i confio

que algunes de les meues paraules petites

s’estendran i arrelaran.

Tanco els ulls i veig els meus contes petits,

que avancen sense seguir cap moda,

a pas menut, ferm.

RuellesHe escrit aquest text a raig. No sé si és un poema, però mentre l’escrivia pensava en la poesia i veia el rostre de la Wislawa Szymborska. Aquesta gran poeta em dóna pau. No crec que els poemes s’escriguin a raig, més aviat m’imagino que és qüestió de destil·lar, deixar que creixin, modelar les paraules fins aconseguir la imatge poètica. No sóc poeta, però el meu somni és arribar a ser-ho quan sigui gran. No puc badar gaire.

250px-bradbury

Començant els tallers d’escriptura de tardor…

I llegint!