Per escriure un relat calen dues coses: personatges i argument. Si tens personatges que fascinen el lector, ja has fet la meitat del camí.

Comença per la construcció del personatge. Pots pensar en algú conegut o també en un desconegut. Si esculls un neurocirurgià o un físic teòric potser caldrà que et documentis, però sempre et quedarà un territori ben ample per inventar-te tot allò que no saps, sempre que no vulguis escriure una autobiografia o una biografia.

Imagina el teu personatge. El color i la forma dels seus cabells, l’alçada, l’olor que desprèn, els gestos que fa, el timbre de la seva veu, com vesteix. Utilitza els cinc sentits per imaginar-te’l. Registra, sobretot, els petits detalls que marquen la diferència. La taca al llavi superior, un tic nerviós, un anell estrany, uns peus molt grossos.

Quan ja el vegis ben viu (dona’t tot el temps que necessitis per explorar-lo), li fas la fitxa (més o menys extensa segons vulguis escriure un conte o una novel·la). Al cor de la fitxa posa-hi el desig principal que mou el personatge i que serà el generador i el motor de la història. A la fitxa hi anotes les diverses descripcions. Com és per fora, com és per dins, com es comporta en la intimitat, en les relacions personals i professionals. Escriu-li una biografia. No oblidis que és bo que el teu personatge sigui complex (els petits detalls ajuden a crear complexitat), que pot tenir contradiccions i ombres i que pot canviar, però en conjunt ha de ser coherent.

Ja tens la criatura. Ara l’has de presentar en el relat. Perquè una cosa és la creació del personatge i una altra la presentació dins de l’obra literària. No pots bolcar tota la informació de la fitxa als primers paràgrafs del conte o de la novel·la. Quan coneixem una persona no se’ns dona una fitxa completa de la seva vida i la seva personalitat i, si ens la donessin, potser no ens interessaria llegir-la. Es tracta de presentar el personatge de tal manera que el lector vulgui saber més d’ell i seguir-lo.

Algunes maneres de presentar un personatge sense caure en l’error d’informar i explicar són:

  • A través d’una acció. Per exemple, apareix corrent i corrent.
  • Mostrant què pensa, es presenta ell mateix a través del monòleg interior.
  • Mostrant què diu i com parla.
  • Mostrant una peculiaritat seva.
  • Mostrant què pensen els altres d’ell.

Mostrar és la paraula clau. I no oblidis que, si vols tenir història, al personatge li ha de passar alguna cosa.

Ja et pots apuntar als tallers d’estiu al Pirineu.