Quins pensaments ens venen al cap en relació amb la paraula creativitat?

Sovint el terme creativitat l’associem a una àuria mística, a un poder especial i diví. A la nostra tradició cultural Déu és el creador, el geni suprem. Des d’aquesta perspectiva sobrenatural, la creativitat seria la més important de les qualitats humanes. I ho és, però no perquè sigui un tret heretat directament dels déus.

Els científics afirmen que és una qualitat específicament humana, que no compartim amb les altres espècies. O. Wilson la defineix com “la recerca innata d’originalitat i de nous processos, la resolució d’antics reptes i la formulació de nous desafiaments, l’estètica de la sorpresa, el plaer de les noves cares, l’emoció de les paraules desconegudes”.

L’essència de la creativitat és mirar el món que ens envolta i imaginar altres possibilitats que no hi són presents o que no estan directament relacionades amb la nostra experiència personal immediata. Creativitat és imaginar possibilitats i emocionar-se convertint aquestes imaginacions en realitats.

La creativitat forma part del paquet d’eines intrínsec de l’espècia humana, un recurs adaptatiu i de supervivència que ha funcionat força bé. Així i tot, sovint es pensa que la creativitat és exclusiva, si no dels déus, d’unes poques persones privilegiades com els artistes. Pensem en figures com Picasso, Borges, Rodoreda, Khalo o Einstein. Quan en realitat tots els éssers humans tenim una gran capacitat d’imaginar i de canviar les coses.

Els resultats de la creativitat humana han tingut i tenen un pes sobretot en la vida quotidiana. Des de fa més d’un milió d’anys quan es van fabricar estris domèstics a partir de les pedres. I després, quan els nostres avantpassats van començar a pintar les parets de pedra de les coves on vivien per plaer estètic. Fins avui.

La creativitat és també la capacitat de pensar i imaginar junts, d’imaginar i crear possibilitats per a l’esperança. Segurament és gràcies a això que hem arribat fins on som ara.

El meu espai d’escriptura: El goig d’escriure.

El meu manual d’escriptura: Escriure sense por.

• 

• 

•