La creativitat treballa amb tres programes cognitius bàsics: deformar, trencar i barrejar.

La creativitat és flexible. La flexibilitat permet modificar la mida i la forma. A partir de coses existents, que es manipulen per generar noves possibilitats i  perspectives. Com a resultat de manipulacions neuronals la cultura humana incorpora sèries de variacions que passen d’una generació a una altra.

La creativitat és trencadora. El trencament creatiu implica fraccionar un tot i reelaborar una cosa nova amb els fragments. Peces manejables i manipulables. La nostra ment analitza el món en unitats que poden ser reconstruïdes i refetes.

La creativitat és combinacions sorprenents. En la barreja el cervell combina dues o més fonts d’una forma nova. És la base de la creació de criatures mitològiques, com el minotaure (meitat homes, meitat bou).

Pablo Picasso va fer servir les tres estratègies cognitives pròpies de la creativitat a fons. Va deformar, va trencar i va barrejar. Amb Les Senyoretes d’Avinyó es va proposar fer una ruptura amb el que havia produït com a pintor fins aquell moment. Volia retratar  cinc dones d’un prostíbul sense cap ornament de vici sexual. A la primera versió també hi sortia un mariner i un estudiant de medicina, però de seguida va veure que hi sobraven i que s’havia de centrar en les cinc dones. Abans de passar a la tela va fer cents d’esbossos amb carbó. Quan tenia el llenç en marxa el va mostrar als seus amics, que es van horroritzar i va guardar l’obra inacabada en un armari. Però uns mesos després va tornar al quadre. Quan el va tenir acabat el va tornar a ensenyar als seus amics, amb el mateix resultat que la primera vegada. Picasso va tardar nou anys a exposar Les senyoretes d’Avinyó al públic. Havia trencat amb el cànon de la pintura europea: pretendre ser fidel a la vida. Deforma els cossos, els talla, hi barreja màscares i estils: trenca amb la forma de pintar establerta. Va tardar mesos a passar la seva idea mental a llenç i gairebé una dècada a publicar la seva  obrar revolucionària.

La ment humana no registra passivament l’experiència sinó que contínuament treballa amb les dades sensorials que rep, i el fruit d’aquesta elaboració mental són noves versions del món.

A Guernica Picasso trenca el pla visual en un trencaclosques d’angles i perspectives per il·lustrar l’horror de la guerra. Bocins de civils, animals i soldats. Cames, caps i torsos desarticulats transmeten una forta representació de la brutalitat de la guerra i del patiment.

Deformar, trencar i barrejar són eines que el nostre cervell creatiu fa servir per transformar l’experiència en una creació innovadora. Les civilitzacions provenen d’aquestes ziga-zagues, derivacions, connexions i combinacions imprevistes.

L’espai d’escriptura El goig d’escriure.

El Manuel d’escriptura Escriure sense por.

Els tallers d’escriptura al Pirineu.