“La veritat no es munta en una resposta intel·ligent sinó en una cosa immediata, irracional, estripada directament de l’ànima.” (Stephen Nachmanovitch)
Hem d’assumir que hi ha habilitats de l’escriptura que, encara que són molt útils en altres aspectes, enfosqueixen la creativitat. L’escriptura utilitària, quan ens centrem només en la utilitat del text escrivim. L’escriptura estratègica, quan busquem dreceres efectives. També quan escrivim exclusivament sobre allò que coneixem força bé, sobre la nostra especialitat. Sempre que escrivim segons la jugada segura, la que dominem, estem enfosquint la creativitat. L’escriptura previsible emmordassa les espurnes creatives.
L’escriptor inspirat escriu paraules que no entén del tot. Perquè, quan estem inspirats, en certa manera, no ens entenem a nosaltres mateixos. No podem controlar la nostra ment creativa ni manipular-la, la seva naturalesa és sorprendre’ns, meravellar-nos, dibuixar camins desconeguts. Així doncs, com més vulguis controlar el procés creatiu, més s’esmunyirà la creativitat. Per analitzar has de separar, però les separacions maten la creativitat. L’ànima creativa sorgeix d’una ment indivisa.
Però la porta d’entrada a la creativitat de vegades és fosca i incòmoda, perquè no saps on vas ni tens on aferrar-te. Costa avançar sense coneixements que et donin suport ni resultats coneguts. Aquesta és l’aventura creativa, un camí cap al desconegut.
Alguns consells per obrir la porta a la creativitat:
1. Escriu sobre una qüestió que vagi més enllà de la teva mirada.
2. Dona temps i deixa que els pensaments i les paraules prenguin forma en la foscor.
3. Deixa que la forma final emergeixi al seu ritme.
4. Deixa que els teus somnis envaeixin la teva escriptura.
5. Descarrila!
