El que més m’impressiona de La passió segons GH, de Clarice Lispector és la tensió entre el llenguatge i la realitat inefable que vol expressar, la lluita entre els mots i els silencis. Com l’autora prem el llenguatge fins treure-li tota la suor vella i renovar-lo, fins aconseguir que doni tot el que pot donar de sí. Els textos de Clarice Lispector m’esborronen. Són per llegir i mastegar a poc a poc. Farcits de silencis i de frases gruixudes, de paraules de pes. Són textos que brillen. Quan els llegeixo hi connecto més enllà de la lògica i del significat; el llenguatge, despullat de la connotació habitual, em descol·loca i em provoca una estranyesa que em desvetlla una atenció més global i intuïtiva, més viva. A cada poc, ensopego amb frases que em fan vibrar i en el text, trencat i repetitiu, hi trobo una bellesa i una profunditat que m’enganxen i em meravellen.
Clarice Lispector. (Tchetchelnik, 1920 – Rio de Janeiro, 1977)
El llenguatge sempre fracassa en l’intent d’arribar a l’essència de les coses, no arriba a atrapar de tot allò que vol transmetre al lector, perquè mai podrà ser la cosa que vol mostrar. Però val la pena intentar-ho, encara que suposi un patiment. Despullar el llenguatge de la seva base evocadora i representativa, del seu simbolisme, fer-lo més pur, aquesta és la guerra de molts escriptors i, sobretot, dels poetes.
Gertrude Stein (Pisttsburgh, 1874 – Paris, 1946)
Gertrude Stein va ser una escriptora genial de principis del segle XX, que es va avançar a teòrics de la lingüística com Chomsky, en la seva voluntat d’anar a l’essència del llenguatge per fer-ne una renovació formal. La seva prosa és una experiència de deconstrucció del temps i d‘atomització del llenguatge. Es llegeix lleugera, al ritme de la respiració, i dóna la impressió d’oralitat, com si l’escoltéssim en veu alta.
Clarice Lispector i Gertrude Stein són dues autores amb estils molt diferents, però totes dues profundament preocupades per la paraula, per despullar el llenguatge de tot el llast que l’apaga i el debilita. Dues escriptores molt conscients que creaven realitats literàries a partir d’un sistema de signes incapaç d’atrapar les coses que representen. Malgrat tot, no van parar d’intentar aproximar-se a l’inefable, esmolant, tant com podien, les paraules.
La literatura és llenguatge; teixir paraules per crear personatges, mons, imatges i músiques. Llenguatge literari.
El dia 15 de juny, faré un taller d’escriptura creativa sobre el llenguatge literari a la LLibreria Índex de Vilassar de Mar on treballarem aquestes qüestions.
També podeu fer un cop d’ull a: Propers cursos maig-juliol 2014
Trackbacks/Pingbacks