Vull dedicar una secció del blog a dones escriptores. Vaig començar amb Katherine Mansfield i avui continuo amb Carson McCullers. Parlaré de grans escriptores que m’agraden  molt.

El 2017 se celebra els cent anys del naixement i els cinquanta de la mort Carson McCullers (Lula Carson Smith), una autora de capçalera. L’Altra Editorial ha aprofitat aquesta celebració per recuperar l’obra en català de l’autora.

Carson McCullers va néixer a Georgia (USA), en una família que trencava amb els esquemes ultraconservadors i racistes del sud dels Estats Units. Contista, novel·lista i dramaturga, va ser una escriptora precoç, marcada per la malaltia i el matrimoni amb James Reeves McCullers.Era una estudiant de música apassionada però als quinze anys, quan va patir una suposada pneumònia que en realitat era reumatisme articular agut, va decidir canviar el piano per l’escriptura i dedicar-se a la literatura. La malaltia i el dolor ja no la va abandonar més, i ella no va deixar d’escriure. L’any 1940, amb vint-i-tres anys, va publicar El cor és un caçador solitari i es va convertir en una revelació de la literatura americana.

L’any 1935 va conèixer a James Reeves McCullers, l’amor de la seva vida. Es van casar, es van separar i es van tornar a casar. Aquest matrimoni va ser la relació més generosa i destructiva de l’escriptora. Ell era un narrador brillant però que no tenia la fusta d’escriptor d’ella. Van compartir moltes dificultats, com l’alcoholisme, l’ambivalència sexual i la gelosia de Reeves del seu talent. Reeves es va suïcidar l’any 1953.

Carson McCullers va ser una dona d’afectes molt complicats, a la seva novel·la breu La balada del cafè trist exposa la seva teoria de l’amor:

Val a dir d’entrada que l’amor és una experiència compartida entre dues persones, però que sigui compartida no vol dir que sigui semblant per als dos implicats. Existeix l’amant i l’amat, però són de països diferents.La malaltia li causava tant dolor que havia de fer un gran esforç per poder escriure. L’any 1949 va intentar suïcidar-se i la van recloure en un sanatori mental. Malgrat la malaltia, va tirar endavant amb la seva obra literària fins al final de la seva vida, l’any 1967. Va deixar la seva autobiografia Il·luminació i fulgor nocturn inacabada.

Escriptora de gran talent, lúcida i fascinant. Va escriure sobre les vides imperfectes de marginats socials amb subtilesa i poesia, i alhora amb cruesa. Va ser un gran retratista de l’Amèrica profunda. El tema central de la seva l’obra és l’anhel de ser estimat, de trobar un nosaltres. Mostra l’amor i la malenconia i transporta el lector a la silenciosa i sagrada intimitat dels personatges, dibuixa mons aspres i angulosos, profundament poètics.  Transmet amb duresa, humanitat i melancolia els misteris de la vida. Té un gran sentit del ritme i de la construcció narrativa.

Explicava que la seva comprensió de l’obra que escrivia era fragmentària, que només comprenia bé els personatges i que escrivia la novel·la en un cert estat d’indefinició, que la clau li arribava com per atzar, sovint després d’un gran esforç. Deia que les revelacions eren la benedicció del seu treball incansable.

Una escriptora impressionant!

###

Presentacions del meu últim llibre de contes fantàstics Cròniques de Kaneai. Clica aquí.