Ambientada l’any 1957 a Barcelona, aquesta novel·la gràfica és un homenatge als dibuixants d’historietes de l’Editorial Bruguera i a l’intent d’un grup d’ells de tirar endavant una publicació pròpia i ser els amos de les seves creacions. Crònica sentimental molt ben il·lustrada de l’Espanya que va créixer amb Purgarcito, el TBO, Javato i Capitan Trueno.
Un lloc sense nom i una època indeterminada. Una història mítica, cruel i esborronadora. Bella. La novel·la inacabada i pòstuma de Mercè Rodoreda, però no incompleta. És el text que més m’ha impressionat del que he llegit d’aquesta autora, que tinc en un altar literari i he llegit força. M’ha impressionat moltíssim la bellesa i la densitat. M’ha deixat molt impactada, muda, pensant ja en la relectura.
Un amor és emocions en vena, elegància i art. Personatges entranyables i una família que ja tenen un recorregut des d‘Una madre. Grans personatges, sobretot l’Amalia, tractats amb fondària psicològica i paraules petites i casolanes. Un amor és narració elegant, literatura. Una novel·la que t’arrenca llàgrimes i somriures, grans riallades que no pots aturar.
Llegir Clarice Lispector és una experiència lectora potent que ens demana una disposició especial. Que llegim com ella diu que escriu, tenint la paraula com a esca: la paraula pescant tot el que no és paraula. Clarice Lispector ens demana que deixem a banda el raciocini i que experimentem la lectura amb tot el cos.
Aigua Viva s’ha de llegir a poc a poc sentint la lectura. No passa res si no entenen el cent per cent del text, Clarice Lispector diu que no vol que l’entenguem amb la raó sinó que experimentem la lectura.
Vull copsar l’it per poder pintar no pas una àguila i un cavall sinó un cavall amb les ales obertes de gran àguila.

Autora convidada al Taller L’art d’inventar històries Casa Elizalde. La vida és un trencaclosques que va perdent peces. La primera novel·la de Núria Martínez és una història de dol i de superació
Doncs jo he descobert Sergei Dovlatov que al seu llibre L’ofici ens exposa la seva frustració de no poder publicar al seu país, la URRSS, per causa de la censura comunista als anys de Stalin i la no menys greu situació al seu nou país d’emigració. Què pot fer als EEUU un escriptor en llengua russa que gairebé no parla anglès ?
Experiències personals amb divertits tocs d’humor.
Gràcies, Neus!