Club de lectura Biblioteca Sofia Barat. Barcelona

Club de lectura Biblioteca Sofia Barat. Barcelona.

Incerta glòria (1a edició 1956) i El vent de la nit (1981) de Joan Sales són dos clàssics de la literatura del segle XX. Van néixer com una única obra però a la cinquena edició d‘Incerta glòria (1981), en vida de l’autor, El vent de la nit es va independitzar. La primera és la novel·la de la guerra i la segona, encara més aclaparadora, de la postguerra. Les dues estan escrites des del punt de vista dels vençuts amb una voluntat d’objectivitat lloable.

De base autobiogràfica, són un testimoni històric no només pel contingut que narren sinó també per la forma. Una obra que va anar esquivant la censura com va poder alhora que guanyava pàgines per acabar en dos llibres. Els mateixos fets es narren des de diferents punts de vista, un recurs molt d’aquesta època en què la veritat absoluta s’esmicola i només queden els punts de vista. Novel·les d’idees i de personatges, més aviat plans però complexos i interessants. Dues obres d’una gran riquesa testimonial i literària.

 

Cafè amb lletres. Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès.

Deu anys després de les catorze temporades al davant del Matí de Catalunya Ràdio Antoni Bassas ens ofereix la narració d’aquesta experiència. Un bocí de la seva vida i una crònica col·lectiva i del país, des de l’any 1995 al 2008. Escrit amb un llenguatge amè, que arriba, ens conta anècdotes i fets de la corporació de TV3 i Catalunya Ràdio, de personalitats de casa i internacionals i d’uns oients que no volien que marxés de Catalunya Ràdio.Un llibre sobre la ràdio i el periodisme.
 

Club de lectura Biblioteca de Vilassar de Mar.

La casa de la frontera és un fresc del segle XX vist des de dues perspectives: la d’una casa, una nissaga, que dura cinc generacions, des que compren la casa fins que canvien d’activitat; i la de la frontera, un relat que s’explica des de la perifèria, no des del centre, sinó des d’un lloc que és la frontera i també que és la muntanya, un territori fred i difícil. Combina amb molta habilitat diversos punts de vista i diversos registres per teixir la novel·la i enriquir-la.

Vull felicitar a Voliana edicions, una editorial que sempre ha apostat pel conte, per la valentia de publicar aquest llibre tan apassionat i apassionant. Un llibre que és alhora una antologia de 32 contes, entre els quals el meu Còsmic i bestial, i una reflexió sobre aquest gènere literari des d’angles diversos, amb els capítols de Josep Soler Camardons, Mònica Vinaixa, Gemma Pellisa, Isidre Grau, Assumpta Mercader i David Vila.

El conte m’apassiona, per mi és el gènere literari per excel·lència perquè en els seus territoris és on em sento més a casa. Sobretot sóc una escriptora de contes. Estirant la metàfora?, del Jordi Soler Camardons, un conte és un llampec metafísic que deixa passar la llum  través del seu dens teixit fet només amb les paraules justes. Sí, llampec quàntic; a la fi, quàntic ve de quant i conte de comptar.