Un llibre sorprenent, ambientat al món rural vist des d’uns ulls moderns i internacionals. Una novel·la experimental, ambiciosa i reeixida, que tracta de l’art de contar històries, d’on venen, com afecten.
I aquestes són les paraules, com un riu, i les històries, i els contes, d’aigua ràpida, i les coses que un escriu, que un explica, que un diu o escolta o pensa o sap o sent o inventa o pren, freda i molla.
La protagonista d’aquesta novel·la explica la història de la seva família, amb uns orígens i uns secrets molt relacionats amb l’illa de Buda i el seu far.
A l’illa de Buda, al delta de l’Ebre, el 1864 s’hi va construir el far metàl·lic més alt del món, en aquella època. Durant gairebé un segle va il·luminar vaixells i navegants, fins que el mar el va destruir la nit de Nadal de 1961. En aquest escenari singular és on Maria Carme Roca ha ambientat la novel·la El far.
Josep Maria de Segarra és un autor clàssic, universal i català. Potent. La poesia del seu teatre s’imposa i entra per l’oïda com la música, una allau que ens arrossega fins a un final meravellosament construït. Aquest text, que és un cant a la Rambla de Barcelona i un quadre sociohistòric, s’ha guanyat el cor dels lectors del club menys amants de llegir teatre. Un goig de lectura.
L’obra es representa al TNC fins al 24 de novembre, una posada en escena molt interessant que, amb una gran fidelitat al text original, l’espurna de modernitat.
El poeta, dramaturg i traductor palestí de Síria exiliat a Barcelona, Mohammed Bitari, durant anys va recopilar els textos de sis poetes de Síria amb la voluntat de donar-los a conèixer. No va ser fàcil. Fins a arribar a Barcelona, alguns dels poemes de Nisrín Akram Khouri, Abdullah Al-Hariri, Talal Bu Khadar, Rasha Omran, Wael Saadeddín i Raed Wahesh han hagut d’anar de mà en mà, sortejant el control del règim sirià, la presó, les limitacions de la guerra i el trasbals de l’exili.
És un llibre bilingüe àrab-català. La traducció ha anat a càrrec de la prestigiosa traductora Margarida Castells Criballés.
En estos momentos estoy leyendo els dics de Irene Solá.
Me está gustando mucho, es una narrativa especial y personal, me cuesta leer en catalán, suelo leer rápido y asimilando en castellano, pero realmente me está encantando.
Gracias por las recomendaciones.
Pd. ¿alguno bueno en castellano?
Per al pròxim mes posaré una recomanació en castellà, com a mínim.