Les vuit muntanyes, traducció de Xavier Guinovart, és un cant d’amor a la muntanya i a la natura des de la perspectiva de l’excursionisme. Amb una base fortament autobiogràfica, Paolo Cognetti, nascut a Milà i que va viure cinc anys en un refugi dels Alps, parla de l’amistat i del viatge exterior i interior. Més que la mirada del narrador protagonista, força rica, m’ha interessat la de l’amic, el fill de la muntanya, que en reconeix totes les veus amb una familiaritat que no necessita descriure i posar-hi paraules. El Bruno es comunica amb la muntanya en silenci.

Jaume de Funes és un referent pel que fa al tema de l’adolescència. Estima’m quan menys ho mereixi perquè és quan més ho necessito, és un llibre necessari per entendre què és i que és normal en l’etapa de l’adolescència, que ens dona eines per comprendre i comunicar-nos amb els adolescents, per acompanyar-los millor. Només he trobat a faltar que parlés de les adolescències altament complexes, que cada dia són més.

Nosaltres en la nit, traduït al català per Anna Turró, és l’última novel·la que va escriure Kent Haruf, l’escriptor de Colorado que em va enamorar amb Capvespre, just abans de morir i de publicació pòstuma. És un bestseller internacional, amb pel·lícula de luxe amb Jane Fona i Robert Redford. Una novel·la entranyable, plena de sensibilitat, que tracta el tema de l’amistat i l’amor entre persones grans. Una novel·la plena de llum escrita de cara al mort (l’autor sabia que es moriria aviat), amb una idea argumental potent, però, després d’haver llegit Capvespre, que em va enlluernar, m’ha semblat fluixa.

Aquesta novel·la del Pep Coll és excepcional. El repte de narrar l’assassinat múltiple a Carreu l’any 1943, una història molt semblant a la de Sang freda, era molt ambiciós i l’autor el resolt amb una novel·la rodona, que avança canviant de punts de vista, amb una gran riquesa de detalls ambientals i documentals i que en cap moment deixa d’absorbir l’atenció del lector. Una perla literària.