Zadie Smith
El nom de Zadie Smith (Londres, 1975) s’escrivia Sadie i ella mateixa se’l va canviar la per Zadie quan tenia 14 anys. Aquesta és una dada que em sembla rellevant, però el que m’admira d’aquesta autora és que és una gran escriptora.
Filla d’una model jamaicana i un fotògraf anglès, de ben petita va començar a escriure poemes i contes, i a dinou anys va escriure la seva primera novel·la. Va estudiar literatura anglesa a la Universitat de Cambridge, des del 2002 és membre de la Royal Society of Literature i des del 2010 imparteix escriptura creativa a la Universitat de Nova York.
Al 2000, amb 25 anys, es va convertir en una sensació en el món literari amb la publicació de White Teeth (‘Dents blanques’). Per aquesta novel·la va ser elogiada internacionalment i va guanyar diversos premis. A més, la novel·la va ser adaptada per a la televisió el 2002. Però un triomf tan rotund tan aviat i tan jove suposava un risc important, el d’ofegar-se en la fama, però el 2005 va publicar la seva novel·la On Beauty (Sobre la bellesa), consolidant l’èxit internacional perquè es va mantenir en les llistes de llibres més venuts en diversos països.
El 2012, Zadie Smith publica la que ella mateixa considera la primera novel·la de maduresa, London NW. La següent és Swing time, Hamish Hamilton, que es va publicar l’any 2016. L’última publicació és Contemplations (2020), que recull algunes reflexions personals en temps de confinament.
L’escriptora
La seva obra es caracteritza pel tractament de la raça, la religió i la identitat cultural i pels personatges originals. També per un humor intel·ligent i diàlegs àgils. És una autora amb una mirada filosòfica i literària profunda. Una mirada sociològica que narra la vida de la generació nascuda als 70-80 a Londres NW i mostra que és una generació vulnerable.
Com escriuria Dickens si hagués nascut a Londres als anys setanta?
La prosa de Zadie Smith és descriptiva, però les seves descripcions no són gens avorrides, són dinàmiques. Mostra. A la seva escriptura, ràpida i elèctrica, es barreja les descripcions de l’entorn amb les paraules i els pensaments dels personatges, i es passa d’una cosa a l’altra sense senyalitzacions i amb fluïdesa.
Una escriptura bella, que deixa força espai en la construcció de la lectura al lector. A les seves novel·les passen coses i hi ha personatges de carn i ossos. És una escriptora d’espais, personatges i estil.
Londres NW
A London NW Zadie Smith torna al modest barri de la seva infantesa per relatar la vida d’un grapat de personatges, que semblen extrets d’una multitud, afectats per la vida i la insatisfacció crònica. És una novel·la de barri, del seu barri, a la zona obrera i multiracial del nor-oest de Londres. És una novel·la de veus i d’emocions. La Leah i Natalie (que no sempre s’ha dit Natalie), dues amigues íntimes es continuen veient, tot i que cada vegada es reconeixen menys, i acabaran retrobant-se en el present. Felix i Nathan també han crescut al mateix barri. L’atzar ha portat els personatges a posicions socials molt diferents. Els encontres i desacords entre ells posen de manifest les diferències racials, la validesa de l’ascens social, la seva actitud respecte de la maternitat, l’amistat i la lleialtat.
London NW parla d’expectatives, que gairebé mai es compleixen. També parla de sexe: l’apassionat i contundent que porta a elegir parella de vida, i el tranquil·litzador que ens allunya d’aventures destructives. I el sexe tèrbol que pot rescatar de la narcotització. Esl personatges de Londres NW estan perduts. I, quan ho accepten, s’entenen millor ells mateixos i entre ells.
La prosa de és vibrant i intel·ligent, barreja elements com poemes o cançons, itineraris d’un navegador o una conversa de WhatsApp. Capítols llargs i breus fragments de text titulat. L’estructura és força lliure i original.
London NW es divideix en cinc parts: visitació-convidat-amfitrió-travessia-visitació. Cada part està narrada amb una tècnica, o millor dit, amb una microestructura diferent. La primera part està construïda amb capítols breus de mitja pàgina a cinc pàgines. A la segona part els capítols són llargs (més de trenta pàgines), i també els paràgrafs. La part central s’estructura en cent vuitanta-cinc peces breus titulades. La part quatre, com el seu nom indica, és una travessia. I la cinquena, més breu, conclusió.
La meva conclusió és que és una novel·la molt recomanable, un viatge molt interessant a London NW.
Zadie Smith ha dit:
Sobre la seva escriptura
Hi ha escriptors amb idees, sentiments i vides inusuals. No tinc res d’això. Només tinc la capacitat de parlar amb precisió dels sentiments molt comuns.
El que observo és una recerca implacable d’un factor extern que creiem que ens farà feliços per sempre. Pot ser el teu treball somiat, comprar-te una casa o tenir dos fills. En conquerir aquesta cosa que anhelem, ens adonem que el resultat no és com s’esperava. Ens sentim tan insatisfets com abans, perquè la vida no funciona d’aquesta manera. L’existència no és un procés llarg que condueixi a un final feliç.
Cada estiu torno al meu barri del nord-oest de Londres durant les vacances escolars. Sempre és estrany per a mi que la premsa parla d’escàndols sobre la família reial i que el comerç de cantonada s’ha convertit en una altra botiga de magdalenes. No m’agraden aquests llibres que tenen lloc en set ciutats i que la gent llegeix als aeroports. Les bones novel·les poden parlar de temes universals, però sempre estan situades en un lloc determinat, com Sostiene Pereira de Tabucchi.
Sobre els orígens humils dels personatges
Sí, però no només perquè estan desfavorits. El determinisme existeix en totes les classes socials. La classe mitjana-alta sovint creu que els seus fills són més intel·ligents, que s’han guanyat el que tenen en el pols. El problema és la manca de mobilitat en totes les classes socials. Estadísticament s’ha demostrat que bàsicament cal matar un home per ser expulsat de la classe mitjana-alta.
Sobre el realisme
El realisme ja no es tracta de descriure un passeig pel llac. Quan va ser l’última vegada que ho vas fer? La major part del dia té lloc a la pantalla mòbil. Sóc massa vella, però una nova generació haurà d’escriure aquesta novel·la. Ja hi ha un parell d’escriptors tractant, com Tao Lin o Joshua Cohen.
Sobre la raça
És com si visquessis a Zimbàbue. Mai oblidaries que ets blanc. Aquesta sensació d’alteritat és perpètua, encara que no sigui necessàriament dolenta. Creativament, és el lloc més útil i fascinant que pots trobar. (Diu al periodista blanc).
Volia exposar que les crisis existencials no estan reservades al domini de la població blanca. La gent de color també els té. No n’hi ha prou amb tenir prou per alimentar-nos i vestir-nos per ser feliços. Patim la mateixa ansietat que els altres.
Sobre la lectura
Davant d’un llibre encara ets lliure. Entre lector i llibre, només hi ha el risc continu d’equivocar-se, paraula a paraula, frase per frase. Internet no arriba a decidir. Tampoc l’escriptor. Només el lector decideix.
