“El goig d’escriure”. Afanya’t i inscriu-te al trimestre de primavera! : raquelpicolo3@gmail.com

+ info: clica aquí!

Jo somiava a conduir un espai d’escriptura on cada alumne anés al seu ritme i escrigués el que en cada moment tenia ganes de crear i de treballar. Un espai també amb activitats de grup on es pogués treure el millor tant de la via individual com de la riquesa que aporten els companys d’aventura.

Jo somiava amb un espai com un full en blanc, amb un punt de llum natural, una mica enlairat. Que les parets i el sostre es pintessin amb les paraules dels participants i, després, tornessin a quedar blancs.

Aquest somni ja és una realitat! El goig d’escriure ha nascut al barri de la Sagrera, al centre de teràpies tradicionals xineses 5 Elements, al Carrer Concepció Arenal.

Tornem el 23 d’abril!, el dia més bonic de l’any.
(Trimestre de primavera).

El goig d’escriure. Última sessió del trimestre d’hivern.

Fins ara, cada vegada que anava al TNC, als Encants o l’Auditori i topava amb l’avinguda Meridiana de Barcelona, em posava de mal humor. Em semblava el carrer més antipàtic del mon. El veia com a un riu de sang circulant per un paisatge aspre ple de cicatrius, inhòspit. A diferència de la Gran Via o la Diagonal, que sempre m’han ajudat a orientar-me, la Meridiana em desorientava. Quan era a la Meridiana mai no sabia cap a on havia de tirar. Em sentia perduda. I això que els meridians se suposa que són punt de referència per a navegants i geògrafs, que quan parlem de coses meridianes volem dir molt clares, que meridiana fa referència al migdia, el moment més il·luminat. També es refereix a l’esfera que passa pels pols tallant l’equador en perpendicular. Avui em costa d’entendre el meu refús irracional, penso que potser he associat inconscientment aquest carrer amb algun episodi obscur, com l’atemptat contra Hipercor, que em va agafar a Londres i recordo que, quan vaig veure les imatges a la tele, se’m va glaçar tot.

L’antipatia en general té difícil justificació, la meva per l’avinguda Meridiana, no s’aguanta per enlloc. Només m’ha calgut trepitjar-la tres o quatre dies anant cap a l’espai d’escriptura El goig d’escriure per enamorar-me’n. Quina diferència començar a caminar Barcelona per la Plaça Catalunya, com faig els altres dies de la setmana a fer-ho per l’avinguda Meridiana! Visca la Meridiana, que ara veig com un riu cabalós però d’aigües bastant netes. Caminar pel barri-poble, part del cos de la gran Barcelona, presidit per la magnífica avinguda per la qual transito cada dimarts amb el cor ple de goig, és un plaer.

Avinguda Meridiana. Barcelona.

Quan vaig posar el nom “El goig d’escriure”, segurament pensava en Ray Bradbury inconscientment, perquè és un dels meus amors i comparteixo la seva filosofia d’escriure i de crear. Però no vaig ser conscient que li agafava paraules directament. Tinc l’edició en castellà de Zen in the art of writting (traducció de Marcelo Cohen) des de l’any 2000, que parla de dicha de escribir. Quan he tingut a les mans la traducció al català de Marta Pera, que ha publicat l’editorial Viena, i he vist el primer capítol del llibre titulat “El goig d’escriure” m’ha fet un salt el cor, d’alegria. Aquest llibre per mi és un dels textos fundacionals de l’Escriptura creativa i li dedicaré un post més endavant. De moment celebro molt que el tinguem en català de mà d’una traductora literària del nivell de la Marta Pera. Copio unes frases del primer capítol:

Engrescament. Fruïció. Que rarament se senten aquestes paraules. Que rarament viem gent que visqui o, en concret, que creï, segons aquestes paraules. Però si algú em demanés que expliqués quins són els elements més importants del caràcter d’un artista, les coses que modelen el seu material i que l’empenyen a anar pel camí que tria, només li diria que es fixés en l’engrescament, que observés la fruïció