Club de lectura Biblioteca Sofia Barat, Barcelona. Vam tenir una tertúlia encesa i interessant .

Viatge al fons de la nit (traducció d’Estanislau Vidal-Folch, Edicions Proa) és un clàssic per llegir sense presses i degustar tant el gust amarg de les misèries humanes terriblement ben narrades com la mel dolça de la gran literatura. Una veu narrativa que disgusta i que no pots deixar de llegir, lúcida, fosca, humorística, de volada intel·lectual i amb la parla dels baixos fons, amoral. El protagonista narrador de Voyage au bout de la nuit (l’he llegit en francès), alterego de Celine, es mou per pur instint de supervivència, és un antiheroi rotund que viatja al fons de la nit de la primera guerra mundial, de les colònies africanes, de les cadenes de muntatge de Detroit i dels suburbis de París. Una les obres literàries rellevants del segle XX.

 

Club de lectura Biblioteca Can Manyer. Vilassar de Dalt

Els fills de Llacuna Park és una novel·la que parla de la generació dels que avui tenen al voltant dels trenta anys, que van sortir de la universitat en plena crisi i que eren adolescents en temps de la bombolla econòmica, principalment immobiliària. Parla de l’espai de la presó com a refugi de pau per a la protagonista, i de jocs de mirades. Els espais són molt importants en aquesta novel·la que mostra més que no pas explica i suggereix més que no mostra.  Escrita amb una prosa continguda i txekhoviana, s’adscriu a la frase de Max Aub “una persona és del lloc on ha fet el batxillerat”.

 

Cafè amb Lletres. Biblioteca Central de Cerdanyola

Tenia pendent llegir una novel·la de Llucia Ramis. Conèixer-la com a escriptora, primer llegint Les possessions i després conversant amb ella al Cafè amb lletres, ha estat un gran plaer. Les possessions és una novel·la per pensar en temes com el paper del periodisme en la nostra democràcia afeblida i com encarem les malalties mentals i la corrupció. Una novel·la sobre la pèrdua i sobre la família, narrada imitant el mecanisme d’anar endavant i endarrere de la memòria. Comença amb força i acaba amb un crit, tota la part central aguanta molt bé la tensió narrativa. L’estil és brillant i potent. També és una novel·la generacional, dels que avui tenen quaranta anys.

 

Club de lectura Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà

Víctor del Árbol és un escriptor de les emocions, un narrador de les batalles interiors que s’atansa als personatges sense prejudicis, també els estranys i els malvats. Em sembla un escriptor de raça i un escriptor de best-sellers. El tema central de Por encima de la lluvia és el pes del passat. La prosa és literària, amb punts de molta bellesa, i arrossega el lector amb facilitat. M’ha encantat que els herois principals siguin un senyor i una senyora de més de setanta anys. El principi és un cop de puny i el final una delícia. Tot i que estan molt ben escrites, em sobren pàgines, retrospectives per explicar antecedents d’alguns personatges, i considero que toca massa temes importants i punyents sense aprofundir en molts d’ells (vellesa, violència de gènere, prostitució forçada, immigració, tràfic de drogues, homosexualitat, suïcidi…). Un cant a la vida fins a l’últim segon.

 

Programa Llegir el teatre. Club de lectura de la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar

Santiago Rusiñol és un clàssic de la cultura catalana i és bo recordar-ho. La seva obra Els jocs florals de Canprosa, que es va estrenar al teatre Romea de Barcelona l’any 1902,  és d’una actualitat aclaparadora i, per sort, d’una comicitat refrescant. És una comèdia que es recrea en els clixés del funcionament dels certàmens literaris, per criticar la politització i la corrupció de les institucions culturals i posar damunt de l’escenari el debat sobre el paper de l’artista i de l’art. Molt rica, interessant i divertida la versió adaptada i dirigida per Jordi Prat que es representa al TNC fins al dia onze de novembre.