El primer paràgraf

Totes les paraules i totes les frases són importants, les has d’escollir i escriure amb intel·ligència i amor. Però és al primer paràgraf i a l’últim on, sobretot, et jugues el favor del lector. Quan el convides a entrar al relat i quan li dius s’ha acabat.

Per al lector el conte o la novel·la comença amb la frase inicial, que gairebé mai és la primera que s’ha escrit. El començament és el llindar cap al món de la ficció i has de transportar-hi el lector.

Pot ser la primera frase, el primer paràgraf o el primer capítol.

Un cop va haver pujat la maleta al tren, en Peter semblava que tingués pressa per sortir del mig, però no per marxar. Va dir que és que li feia por que el tren comencés a moure’s. S’estava a l’andana, mirant per la finestra i fent adéu amb la mà. Somrient, saludant. El somriure que feia a la Katy era obert, lluminós, sense cap ombra de dubte, convençut que la nena i ell sempre serien una meravella l’un per l’altre. El somriure cap a la seva dona semblava esperançat i lleial i anava acompanyat d’una mena de determinació, una cosa que no era fàcil d’expressar amb paraules i que potser no es podria expressar mai. Si la Greta hagués comentat una cosa així, ell li hauria dit que era una bestiesa, i ella hi hauria estat d’acord, convençuda que era poc natural que unes persones que es veien cada dia, constantment, s’haguessin de donar explicacions de cap mena.

(Arribar al Japò, Alice Munro, Traducció Dolors Udina)

Amb el primer paràgraf has de convèncer el lector que continuï llegint i has de posar les bases de la història que contaràs: gènere, temps, espai, narrador, protagonista.

Hi ha moltes bones maneres de començar: descrivint l’escenari principal, al mig d’una conversa o d’una acció, amb una reflexió filosòfica, situant el protagonista en una situació de perill extrem, etc. També pots començar amb una història marc que exposi com es va descobrir la història principal. No hi ha normes, però l’inici sempre ha de ser intens . Començar de ple amb la història, sense donar respir al lector.

Quan reescrius el relat, sovint has d’eliminar els paràgrafs, o pàgines si es tracta d’una novel·la, que has necessitat escriure abans d’endinsar-te del tot en la història.

Cal evitar tots els començaments que retardin l’entrada del lector al món del relat, com les tautologies, les invocacions a les divinitats i les referències meteorològiques gratuïtes. Tampoc és recomanable començar al mig d’un somni del protagonista ni  amb una escena estàtica, ni incorporar massa personatges d’entrada.

Era inevitable: el olor de las almendras amargas le recordaba siempre el destino de los amores contrariados. El doctor Juvenal Urbino lo percibió desde que entró en la casa todavía en penumbras, adonde había acudido de urgencia a ocuparse de un caso que para él había dejado de ser urgente desde hacía muchos años. El refugiado antillano Jeremiah de Saint-Amour, inválido de guerra, fotógrafo de niños y su adversario de ajedrez más compasivo, se había puesto a salvo de los tormentos de la memoria con un sahumerio de cianuro de oro.

(El amor en los tiempos del còlera, Gabriel García Márquez)

Pots començar mostrant el protagonista en una situació sorprenent o en una escena dramàtica, que enganxi el lector. L’anticipació també funciona bé, un bon exemple és el cas de Crònica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez.

El primer paràgraf acostuma a ser l’últim que s’escriu, quan ja tens la resta del relat. En el lector funciona, primer, com a entrada i ham i, quan acaba el llibre, de ressò. Perquè el final ja hi estava apuntat.

Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l’ensulsiada d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s’esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d’acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera.

(Camí de Sirga, Jesús Moncada)

 

Propers tallers d’escriptura creativa (clica!): Storytelling: la força d’una bona història, el 7 de juny a Vilassar de Mar; Storytelling i creació literària, 19-21 de juny a Ordino (Andorra) i Guió audiovisual i literatura, 10-12 de juliol a Esterri d’Àneu.