A l’hora d’escriure considero que hi ha dues coses bàsiques i fonamentals (les lectures les pressuposo):

1. Portar sempre un quadern de notes, no una tableta o una gravadora, una llibreta i bolígraf o ploma o retolador o llapis. Es tracta d’escriure a mà.
2. Llegir en veu alta els textos que s’escriuen, per saber si les paraules tenen gust de safrà o de menta, si espeteguen com un fuet o cauen suaus com a plomes. Per notar si el text té ritme o no i, si en té, si és pausat i de vellut o salvatge i trepidant.

De la lectura en veu alta ja n’he parlat als posts llegir en veu alta: llegir per a tothom i l’expressió del lector, i encara en tornaré a parlar. Avui em vull centrar en el quadern de notes, el primer i més important recurs de l’escriptor.

Hi ha escriptors que tenen el cap com un immens ordinador i processen mentalment les històries i els textos. Em sembla que són pocs i, tot i així, també necessiten un quadern de notes. La majoria, jo m’hi incloc, processem davant del paper o la pantalla. I no és igual una cosa que l’altra. Per mi el quadern és insubstituïble, és el gran disparador, el gran recol·lector, el gran organitzador, el gran digestor. És la gran xarxa del procés creatiu.

Fa uns dies vaig llegir el post de Gabriel Jaraba Volver a escribir a mano como medio de reencontrarte con tu yo autentico i em vaig quedar de pedra: com pot ser que no hagi escrit abans una entrada al blog dedicada al quadern de notes? En tinc una prestatgeria plena, de llibretes de notes, que ja han complert la seva funció de llarg, i que encara esperen perquè les vagi buidant i passant pel sedàs i creant nous projectes.

Un quadern de notes escrites a mà és una gran eina, ho dic per experiència. Fomenta la creativitat, desenvolupa les idees i les organitza, ajuda a reconèixer i assolir objectius, et fa créixer com a escriptor. No ho fa tot sol, hi has d’escriure, has de mantenir fresca i fluida la connexió de la ment amb la mà que escriu i amb la llibreta que recull i mostra. Amb la meva llibreta de notes sóc una cosa i sense, una altra. La gravadora i altres aplicacions del mòbil es queden molt curtes. Tancar a la llibreta aquella idea inesperada i deixar-la que creixi a dins, de la llibreta i del meu cap, i després dibuixar un esquema i, a la pàgina següent, unes hores més tard, una llista de personatges i de noms.

Estic d’acord amb Gabriel Jaraba que ha de ser una llibreta que t’agradi, especial, que la puguis portar còmodament a la butxaca o a la bossa. Que tinguis ganes de tenir-la sempre amb tu. Per anotar una idea per un post i començar-la a desenvolupar, per fer un esquema d’una l’escena. Per divagar per la vida d’un personatge en poques paraules. Per anotar el títol d’un llibre o el nom d’un artista. El quadern de notes ha de ser molt especial, te n’has de sentir orgullós, hi escriuràs els teus anhels sense enganyar-te, hi anotaràs observacions. És una extensió de la teva persona.

És una llibreta per escriure-hi cada dia i rellegir-la. Només tu, funciona millor si és un espai protegit. És una llibreta per escriure a mà, per recollir els beneficis dels dos hemisferis cerebrals i estimular la creativitat. Per escriure amb ganes i amb cura.

Porta sempre el quadern amb tu i pensa sovint en ell, en les palletes d’or que hi has dipositat. Torna una i una altra vegada sobre el que has escrit, i florirà. Omple una nova pàgina amb noves observacions. Escriu com si il·lustressis la pàgina. Sigues concís, no és una llibreta per recollir els mocs i les llàgrimes, és una eina essencial per al teu creixement com a escriptor.

Encara ets a temps d’apuntar-te als meus tallers d’inventar històries i escriure contes: clica!