Sant Jordi és el dia dels escriptors, dels llibres i les roses. És la festa de la lectura, l’escriptura i l’amor. Per mi, tot i que és una festa de masses i les aglomeracions m’aclaparen, sempre ha estat un dia molt màgic. Fa uns anys que encara és una diada més assenyalada, des del 23 d’abril de 2009 és també el dia que va morir el meu pare, i l’any 2012 vaig passar a autora publicada, més enllà de les participacions en antologies i alguns llibres d’encàrrec. De totes maneres sóc una escriptora força invisible i per Sant Jordi això és més evident que mai. Però aquesta escassa visibilitat també té els seus avantatges. Quin descans no haver d’atendre aglomeracions i mitjans i poder passejar i remenar llibres i fixar-me amb els que compren i comenten els altres sense aixecar cap sospita!
Aquest any gràcies a la llibreria Índex de Vilassar de Mar i el SIAD de Mataró hi he participat com a escriptora en una mesura que m’agradaria mantenir, si no fos que els escriptors necessitem lectors i tenir-ne molts comporta un munt de beneficis però té el seu preu. Mentre em debatia entre les ganes de tenir milions de lectors i passar desapercebuda, m’ha entrat a la pantalla de l’ordinador un post de Jeff Goings que parla literalment dels avantatges de ser un escriptor anònim.
Goings explica que F. Scott Fitzgerald, quan va acabar El gran Gatsby i el va enviar a amics i companys per saber què en pensaven, va rebre dues respostes: la majoria deien que era un llibre dolent i uns pocs que els havia agradat molt, però que els costava imaginar què podria escriuria a continuació. És possible que la vida de Fitzgerald s’ensorrés per culpa de l’èxit de El Gran Gatsby, la seva primera obra?
Només puc opinar en teoria de l’èxit comercial i social, però sobre l’anonimat podria fer una tesi. També considero que té molts avantatges.
- Pots provar coses noves. La fama porta implícita la pressió de fer el que esperen de tu. Quan ets famós tendeixes a voler jugar segur i no vols córrer riscos. En canvi, quan ningú et coneix, pots experimentar sense expectatives.
- Pots equivocar-te sense passar gaire vergonya pública i pots aprendre dels errors sense que sigui gaire visible.
- No perds energia preocupant-te sobre el que la gent pensarà i pots treballar còmodament a l’ombra dels punts de mira.
- Pots practicar sense necessitat de produir.
No està gens malament. L’èxit no acostuma a contribuir a la tasca creativa, més aviat al contrari. Així que, si ets invisible, en lloc de sospirar per la fama pots anar construint i creant la teva obra lentament, per quan li arribi el moment oportú.
Si ja el dia de la mort del pare és significatiu en aquest cas, sent el 23 d’abril, ho és doblement, de significatiu i de dolorós. Ho sento. L’anonimat en l’acte creador és un avantatge amb projecció de fracassar. F.X.
Ho haurem de discutir, això de la projecció a fracassar.
…amb projecció de deixar de ser anònim,si ho prefereixes. Potser per voler ser sintètic no m’he explicat bé. F.X.