Podem escriure narracions sense posar-hi cap diàleg. De fet, una de les recomanacions que et fan quan es treballa el diàleg en un curs de narrativa o de guió és que només el facis servir per dir alguna cosa que no pot dir el narrador. La segona és que tingui subtext, que no sigui banal. El diàleg mostra una part fonamental de la interacció entre els personatges, és una espurna que atreu el lector.
El subtext és un ingredient fonamental de la literatura i és essencial en els diàlegs. Escolta les paraules que es diuen i ensuma el corrent subterrani del subtext. Per sota de la música de les frases, que és molt important, hi ha l’aroma de les subtileses que amaguen les paraules.A la vida real, els éssers humans poques vegades diem exactament el que pensem i s’ha de llegir entre línies. A més, la majoria de la gent quan explica “la veritat”, no acostuma a dir-ho tot.
El diàleg pla, que diu directament el que es pensa, és avorrit i no és versemblant. No té una bona funcionalitat literària, a no ser que tinguem un personatge que per alguna altra raó és molt més franc que les altres persones, com un autista, o que en fem un ús humorístic. La nostra ment i les nostres relacions són complicades, el diàleg reflecteix totes aquestes complicacions.
La paraula màgica, quan parlem de diàleg, és subtext.
El subtext està estretament relacionat amb la subtilesa. Quan treballes una escena amb subtilesa, per força, has de treballar el corrent subterrani.
No has de posar els pensaments dels personatges directament al diàleg sinó que has de crear diàlegs amb ombra, amb subtext. Allò que no es diu però que s’escriu amb el llapis invisible de les ressonàncies de les paraules que sí que es pronuncien. És més important el que no diuen els personatges que el que diuen. La gràcia està a vorejar els temes sensibles sense tocar-los directament.
Com ho fas això? Com sempre, hi ha una part de màgia i una d’ofici. Et faig tres recomanacions:
- Centra’t en el que no es diu i fes-hi ballar el diàleg al voltant sense mencionar-ho.
- Utilitza la ironia.
- En cas de dubte, calla. La major part de la veritat és en l’espai entre les paraules.
Mira sota la superfície de la història que estàs contant. Busca el corrent subterrani i no tinguis por dels silencis. El diàleg no només s’ha d’escoltar sinó que s’ha d’ensumar.
Aquesta setmana començo un curs sobre Els secrets de la narració a la Casa Elizalde on, entre moltes altres coses, també treballarem el diàleg.
Seguiré les teves recomanacions. La tercera és la que trobo més interessant!
Una abraçada,
Elisabet