No cal omplir el full amb una allau de sensacions i efectes poètics ni vessar glopades juxtaposades de vida, perquè amb tants estímuls el lector no podrà ni respirar, i és molt possible que no capti el sentit del text. Una descripció farcida de detalls i de filigranes literàries pot tenir el seu interès, però també és fàcil que emborratxi el lector. La línia entre l’exuberància vital i l’ofec és molt prima. Per evitar l’asfíxia i perquè brilli l’essència del text, cal quedar-se només amb els detalls significatius. Txèjov, que era un gran mestre escollint detalls, defineix el relat com la narració causal (perquè va passar) d’una experiència nuclear de la vida quotidiana amb detalls immediats i significatius. Per exemple, al seu conte La dama del gosset Anna plora mentre Gurov menja tranquil·lament síndria. Un detall molt significatiu.

Els detalls físics són els que decideixen si ens creuran la mentida de la ficció o no. No hem de posar tots els detalls possibles, només els significatius. Aquells que no tenen cap funció dins del text a banda de decorar, no cal. El detall oportú i significatiu sovint actua com a metàfora d’una situació o d’un personatge, i en diu alguna cosa més, com en el cas de La dama i el gosset. També són significatius els detalls d’una descripció que aporten sentit de realitat a una història. No és el mateix dir que “una dona arriba a una casa i deixa una carret de la compra amb una bomba a dins…” Que dir que “una dona d’uns trenta anys, d’aspecte molt normal, vestida a uns texans i una camisa blanca, amb un carret de la compra, s’espera per creuar el semàfor de l’avinguda Madrid amb Joan Güell, al costat d’una senyora de cabells blancs, molt ben vestida i pentinada, carregada de joies. Creuen les dues i la senyora gran continua per l’avinguda Madrid mentre que la dona amb el carret de la compra entra al número 90 del carrer Joan Güell i torna a sortir de seguida, sense el carret…”

Els detalls són fonamentals a l’hora de descriure i ambientar, i cal saber escollir-los. Un detall significatiu és capaç de dir-nos moltes coses en un una sola frase. Mentre que una muntanya de detalls és molt possible que no digui res. Mercè Rodoreda també utilitzava els detalls de forma magistral, per representar els personatges o el seu estat anímic, per cristal·litzar nusos de la trama. En l’obra d’aquesta autora els detalls configuren un llenguatge simbòlic. Per exemple la Maria de Mirall trencat que mor abraçada al llorer, i esdevé la nena-planta, eternament innocent..

Al post de la setmana passada us parlava de l’ús literari del llenguatge en Clarice Lispector i Gertrude Stein. Bona part de la seva forma d’escriure es recolza en els detalls. De fet, els detalls que escollim i com hi juguem en el text és un dels trets essencials de l’estil de l’escriptor.

Us recordo que el dia 15 de juny a la llibreria Índex de Vilassar de Mar faré un taller sobre el llenguatge literari (Índex. Llenguatge). Us poso també l’enllaç d’altres cursos que faré els propers mesos:

Propers cursos maig-juliol 2014