Se’n parla molt, de creativitat, però encara no insistim suficient o no anem prou a fons. La qüestió principal, de totes maneres, és senzilla: com pots entrenar la musculatura creativa?
Primer: practicant l’escriptura automàtica, l’associació lliure, relaxant-te i deixant-te portar, que les neurones treballin soles i et sorprenguin.
Segon: fes-te preguntes, són un aliment creatiu de primer ordre. Pregunta’t sobre els personatges, sobre els esdeveniments, sobre tu mateixa, sobre el bé i el mal, sobre qualsevol idea. Què passaria si… Què podria haver passat si… Per què? Per què?
Tercer: posa’t restriccions creatives. Per exemple: expressa la idea de la història en una frase que inclogui dues paraules agafades a l’atzar, escriu el relat en noranta-nou paraules, juga amb tres personatges enfrontats, escriu la narració sense la vocal a. Tenim tendència a seguir els camins mentals de més baixa resistència, a basar-nos en les idees i els recursos de sempre; les restriccions ens forcen a explorar territoris desconeguts i a trobar sortides creatives.
Quart: varia el de punt de vista, reformula la qüestió central, mira la història des d’un angle diferent.
Cinquena: llegeix textos que t’interessen i que no entens. Segons Enrique Vila-Matas no hi ha lectura més estimulant per a la ment creativa. L’impacte artístic sense discurs explicatiu és pura dinamita creativa.
Tot el que desplaci la ment dels seus patrons habituals, fomenta la creativitat. Apunta’t a fer escalada si no n’has fet mai, ofereix-te per passejar els gossos dels veïns, vés-te’n uns dies a viure en un refugi d’alta muntanya.
I no oblidis que la creativitat vol dormir bé, moure’s i treballar. Dormir bé i tornar a la feina. Fer esport i tornar a la feina. Treball difús i airejat a l’ombra combinat i sumat amb el treball enfocat i conscient.
