Escriure els records

Els records són la font de la literatura. No només els pots convertir en una autobiografia o en un text memorialístic, també  pots bastir relats de ficció o poemes. Els records són a la base de tota creació literària.

Observa com funciona la memòria humana, per imitar-ne el mecanisme sense perdre el fil narratiu i fent brillar els detalls rellevants. El que realment importa no és si els fets van passar exactament tal com els narres sinó que atrapis i transmetis la veritat intrínseca. Trobar-hi  la història i la narrativa, treballar amb aquest material tan personal com si no fos teu per fer-ne literatura. Buscar la bellesa del text.

Joan Margarit diu: “La ment recorda el que l’ha impressionat. Els records guarden l’essència de la vida. Potser el que guardes d’aquell dia que la teva mare et va confessar una cosa que et va trasbalsar canvia una mica, amb el temps, però això és perquè t’has quedat amb la substància”. És a dir el que importa és que el record és material literari en brut, l’empremta de la vida sobre l’ànima. Joan Margarit també diu que “L’honestedat és molt important, a l’hora d’escriure”. Sempre, a l’hora d’escriure records també.

Josep Pla va dir que «les biografies haurien d’estar escrites en vers». En un poema que és autobiografia del que l’escriu també és necessari que el lector pugui dir: aquest sóc jo. Això no ho podrà fer mai en una autobiografia en prosa, en què el lector sempre és conscient que està xafardejant la vida d’un altre. És interessant aquesta separació entre el lector de memòries poètiques i el lector de narracions autobiogràfiques, mouen emocions ben diferents.

Escriure sempre és treballar amb la memòria. Cada paraula porta una càrrega de memòria que se suma a la memòria del lector. La memòria té capes i passadissos i vasos comunicants i bosses enterrades. I tot això està sempre en joc quan escrius. Baixa a la mina dels teus records i escriu-los. La memòria és una pedrera de sensacions i d’històries per bastir literatura. Tant la ficció com la literatura del jo, com la poesia es nodreixen dels records. De fet, recordar i inventar és una mica el mateix, la memòria inventa i ens dona una versió poc lleial dels fets. Els textos autobiogràfics tenen molta ficció.

Quan rescatis anècdotes de la memòria centra’t en l’essencial, la veritat del record no acostuma a coincidir totalment amb els fets.

A l’Aula de lletres de Palafrugell farem un taller dedicat a escriure records. Et pots inscriure fins el 23 de setembre!