La nit de cap d’any em vaig fer el propòsit de parlar i treballar el paràgraf als tallers generals d’escriptura creativa que imparteixo, i també als específics, sempre que vingui al cas, en lloc de reservar la qüestió només als cursos de comunicació escrita com feia fins ara. Vaig decidir iniciar el 2016 amb un activisme aferrissat a favor del  paràgraf.

Hi ha milions de missatges sobre com escriure un gran títol o que et recomanen escriure frases curtes, perquè són més àgils i entren millor. Però ben pocs parlen d’una qüestió clau per a qualsevol escriptor com és “com escriure bons paràgrafs”. Perquè els paràgrafs són molt més que marcadors visuals, estructuren el discurs i són les unitats informatives bàsiques. No tenen el glamur del títol i la frase brillant, però són la clau del text, les molècules que n’organitzen el contingut i els efectes.

No pot ser que no tinguem cura a l’hora de teixir el text, d’elaborar els paràgrafs, i deixem que el lector avanci escanejant pàgines on no se li proposa cap estructuració conceptual. M’emociono quan llegeixo paràgrafs de més d’una pàgina que flueixen i mantenen l’encanteri sense demanar-te que respiris ni descansis. Fa poc que he tornat a llegir Jo he servit el Rei d’Anglaterra de Hrabal, traduït per Monika Zgustova, i he pogut gaudir generosament d’aquesta experiència en paràgrafs de deu i més pàgines d’extensió. D’acord, en els textos digitals és recomanable que els paràgrafs siguin més lleugers, però no menys significatius; la lectura en pantalla no justifica l’assassinat del paràgraf.

Diuen que el propòsit de la primera frase és aconseguir que el lector llegeixi la segona frase, i que el propòsit de la segona és aconseguir que llegeixi la tercera. Això és cert. Però no pots abandonar el lector ni a la cinquena frase ni a la número cent, pensant que continuarà fins al final perquè ja l’has enganxat a les tres primeres. Si penses en paràgrafs i no només en frases, això és impossible que et passi, perquè el paràgraf implica una cadena de pensament.

L’escriptor no busca la frase impactant sinó la frase justa, les frases ben trenades. La situació, l’atmosfera i el pensament ben narrats.  Perquè una cosa és un estil fragmentat, perquè vol assolir un efecte determinat, o perquè és l’estil propi de l’autor, i una altra de ben diferent no fer l’esforç de teixir el text i de crear bons paràgrafs deixant anar un munt de frases deslligades que formen “paràgrafs“ bojos, perquè al darrere no hi ha idees clares (la creació d’un món de paraules molt sensorial i emotiu també és una xarxa de cadenes de pensaments).

Pensar els paràgrafs significa pensar el text. La regla bàsica és que cada paràgraf desenvolupa una única idea principal i que s’ha de regir pel principi de coherència temàtica.  Sí, el primer i l’últim paràgraf són crucials, però tots els altres també.

Pròxims tallers d’escriptura creativa:

17 de gener, “Escriure amb tots els sentits,  Llibreria Calders

6 febrer-13 març “Autobiografia, diari íntim i altres literatures del jo”.  Aula de Lletres Fundació Pla. (Inscripcions obertes!)

Tallers gener-març 2016.